El passat 16 d'octubre del 2015, els alumnes de segon de batxillerat vàrem anar al Museu d'història de Catalunya.
Vam anar tot el matí. Un cop allà vam començar la feina: Vam haver d'omplir una graella i reflexionar sobre els refugiats de la segona guerra Mundial i, relacionar-ho amb els actuals refugiats sirians.
La feina, llavors, és la següent:
1. REFLEXIÓ: ELS
REFUGIATS: REALMENT SOM AL SEGLE XXI?
Diem que som humans però, a l’hora de
la veritat, els nostres actes en delaten, no coneixem la solidaritat si no ens
convé i, per tant, demostrem que no ens agrada donar sense rebre, i menys, quan
es tracta de vides que no són del nostre mateix territori.
Quan els alemanys van ensenyar a
Franco la llista dels espanyols significatius exiliats a França, li van haver
de preguntar: "Què fem amb aquests
espanyols?", al que Serrano Suñer va contestar: "No hi ha espanyols fora d'Espanya".
Més de 7.000 conciutadans “apàtrides” van
ser conduïts al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, i catalogats amb
la insígnia del triangle blau dels súbdits de ningú.
Que trist seria dir que una cosa
semblant està passant avui en dia no? Doncs, sí, està ocurrent, a ple segle
XXI.
Estem vivint una època, principalment
a Europa, que per circumstàncies demogràfiques, confonem els termes “immigrant”
i “refugiat”.
El Comissionat de Nacions Unides per
als refugiats (ACNUR) defineix als refugiats dient que són persones que fugen
de conflictes armats o persecució i, que, sovint, la seva situació és tan
perillosa i intolerable que han de creuar fronteres internacionals per buscar
seguretat en els països propers i, llavors, convertir-se en 'refugiats'
reconeguts internacionalment.
Els immigrants, en canvi, es
defineixen com aquelles persones que trien traslladar-se, no a causa d'una
amenaça directa de persecució o mort, sinó principalment, per millorar les
seves vides en trobar feina o educació, per reunificació familiar, o per altres
raons. A diferència dels refugiats, els que no poden tornar al seu país, els immigrants
continuen rebent la protecció del seu govern.
La normativa actual respecte els
refugiats, és, sens dubte, l’article catorze de la declaració universal dels
drets humans de 1948 on s’explica el dret d’asil, és a dir, el dret
internacional que pot gaudir qualsevol persona fora del seu país d’origen en
cas de persecució política.
Un cop resolt l’aclariment dels dos
conceptes anteriors, anem a endinsar-nos i a investigar que està passant
actualment amb aquest mateix tema: Europa s'enfronta a la pitjor crisi de
refugiats des de la Segona Guerra Mundial. Més de 350.000 persones,
aproximadament, han travessat la Mediterrània aquest any per intentar arribar a
aquest continent.
Durant la Segona Guerra Mundial, els
nazis van deportar entre set i nou milions d'europeus, la majoria a Alemanya.
Molts dels supervivents de l'Holocaust es van traslladar cap a l'oest, a
territoris alliberats pels aliats. Eren allotjats en camps i centres urbans per
a refugiats. Per què no fem el mateix amb els actuals refugiats sirians?
Els refugiats sirians són els civils
que han fugit a causa de l’esclat de violència en aquesta guerra civil que ha
afectat Síria des de 2011 i que ha anat en un augment desmesurat pel que fa a
crueltat i brutalitat.
Però, fins fa uns dies i malgrat el
potent flux de refugiats -el major a Europa des de la Segona Guerra Mundial-,
la Comissió Europea només estava disposada a admetre a 40.000 refugiats. No
obstant això, el salt a les portades de la tragèdia de la família Kurdi -amb la
foto d'un nen de tres anys mort en una platja de Turquia- ha coincidit amb una
nova proposta de la Comissió per a admetre 120.000 refugiats més.
Bé, ara que ja tenim una idea del que
està passant en el nostre entorn i l’hem comparat amb una situació que va viure
la humanitat fa un segle, em pregunto si estem retrocedint en el progrés de la
humanitat, en lloc d’avançar.
Dic retrocedir per què resulta
decebedor veure que molts europeus han negat a aquesta crisi de refugiats, oposant-se
al fet que els seus països acullin més refugiats. Que ràpid que oblidem el
nostre passat, oi?
Si
disposem dels mitjans per evitar aquestes discrepàncies, per què es permet que
milers de persones, que no tenen culpa, es quedin sense la seva llar, sense la
seva vida i perdin a les seves respectives famílies? I el dret d’asil, ens hem
oblidat d’aquest dret ja?
El
segle passat, durant les dues guerres mundials, els que van fugir de la
persecució van ser els europeus. Penso que en un moment com és aquest, Europa
té l’obligació de recordar la seva història. Hauria de ser conscient de l’ajuda
que va rebre ella i aprofitar aquesta oportunitat per respondre a l’actual
crisi de refugiats.
A més,
ja que diem ser una democràcia, hauríem de demostrar que el valor de la Unió
Europea s’estén molt més enllà de les seves fronteres, ja siguin les naturals,
com les artificials, no creieu?
Em
venen tantes preguntes al cap com accions que jo, si fos governant, duria a
terme per a solucionar problemes com aquest tipus. Penso que com és possible
que a ple segle XXI existeixen països que no siguin capaços d’oferir ajuda a
persones que han de fugir del seu territori d’origen, no per gust, sinó per
necessitat. I sabeu que en penso d’aquesta negació?
Penso
que estem demostrant que és més important els diners que es pot perdre en
proporcionar aliments i ajudes als refugiats que les mateixes vides humanes, ja
que, tot i la crisi que molts països estan patint, incloent-hi Espanya, tots
ells tenen instruments per abastir les necessitats bàsiques (sostre, menjar i
aigua) d’aquests refugiats, els quals, molts, sens dubte, estan morint per
insuficiències d’aquestes.
2. GRAELLA:
FET/INSTITUCIÓ/PERSONATGE/
ESDEVENIMENT
|
QUÈ ÉS?/QUI ÉS?
|
FETS/INSTITUCIONS
VINCULADES
|
CRONOLOGIA
|
EL CARLISME CATALÀ
|
Moviment polític-social vertebrat
entorn de la figura de Carles Maria Isidre, que aglutina els nostàlgics de
l’absolutisme i una pagesia perjudicada per les mesures dels liberals.
|
-
Restabliment
de les constitucions i furs tradicionals
|
-
La
guerra dels set anys: 1833 – 1840
-
La
guerra dels Matiners: 1846 – 1849
-
La
tercera guerra Carlina: 1872 - 1876
|
BULLANGUES
|
Són els avalots que
es produïren a moltes ciutats catalanes i, especialment, a Barcelona entre 1835 i 1843.
|
-
Assassinat
del General Bassa
-
Incendi
de la fàbrica Bonaplata de Barcelona.
|
Juliol del 1835 fins al 1843.
-
Al
juliol de 1835: Victòria Carlina a Reus.
-
A
l’agost de 1835 les patuleies maten el general Bassa i calen foc a la fàbrica
Bonaplata.
-
En
novembre de 1842 Barcelona és bombardejada.
|
FÀBRICA BONAPLATA
|
Va ser la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.
Les fàbriques amb vapor, proliferen junt amb el comerç de
carbó, creant així, una expansió industrial.
|
La industrialització moderna s'inicia a Catalunya precisament amb aquesta
empresa. Fins al 1833, a Catalunya, es parla d'etapa preindustrial i, a
partir d'aquest moment, d'indústria moderna. Aquesta nova indústria va
lligada a la primera revolució industrial.
|
1832 - 1835
|
REVOLTA DE LA JAMANCIA
|
També coneguda com la revolta
centralista, va ser una revolta progressista que va tenir lloc a Barcelona
entre setembre i novembre de 1843 contra el govern de Joaquim Maria López,
que va incomplir els acords amb la Junta Central, per l’enderrocament del
govern d’Espartero.
La Jamancia, representa el primer
aixecament popular contra l’estat liberal d’Espanya.
|
-
Aquesta
revolta es va produir després de la destitució d’Espartero,.
-
El
fet de convertir la Junta Central en un òrgan consultiu, va fomentar l’esclat
del poble.
-
Joaquim
Maria López no va respectar la constitució de 1837 que, a conseqüència,
donaria lloc a la revolta de Jamancia.
-
Va
ser l’última bullanga produïda a Barcelona entre 1836 i 1843
-
Submissió
definitiva de Barcelona al govern de Madrid.
|
Setembre de 1843 – novembre de 1843
|
LA GLORIOSA
|
El 1868, es produeix la Gloriosa,
una revolució protagonitzada per progressistes, demòcrates i republicans.
Destronen a Isabell II i Joan Prim
esdevé líder del nou règim, una dinastia reial.
|
-
L’assassinat
de Joan Prim, comportarà un intent fallit de reinstauració d’una dinastia
reial amb Amadeu Savoia.
-
Paral·lelament,
es produeixen enfrontaments socials cap al camí de la república
|
19 de setembre de 1868
|
GENERAL PRIM
|
Va ser un militar i polític
progressista català molt influent en la política espanyola del segle XIX.
Va ser governador miliar de
Barcelona el 1843 i president del consell de ministres als anys 1869 i 1870.
La seva participació en la primera
guerra Carlina va ser molt important.
|
-
Va
ser anomenat governador de Barcelona pel govern espanyol, per tal d’acabar
amb la revolta de la Jamancia.
-
Va
participar a la Gloriosa de 1868 fins al 1870.
|
1843 - 1870
|
AMADEU DE SAVOIA
|
Va ser duc d'Aosta,
escollit com a rei d'Espanya de 1871 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts
espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc
més de dos anys, va ser a causa de la
inestabilitat
política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan
Prim.
|
-
Va
ser successor d’Isabell II, per dirigir una monarquia constitucional.
|
1871 – 1873 (Rei d’Espanya)
|
LA PRIMERA REPÚBLICA
|
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts
Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de
desembre de 1874
|
-
A
Catalunya hi ha intents de proclamació d’un nou estat català per part dels
federals i dels obrers internacionalistes.
-
Pi
i Maragall és substituït per Salmerón i aquest, per Castelar, que entrega el
poder a militars i sectors conservadors.
|
1873 – 1874 (Durada de la primera
república Espanyola)
|
FRANCESC PI I MARAGALL
|
Va ser un polític català que va ser
el segon president del govern en assumir la presidència del poder executiu de
la primera república espanyola el 1873.
El seu mandat va durar tan sols
trenta – vuit dies.
Era partidari d’un model federalista
i va participar en l’oposició monàrquica espanyola.
Després de la revolució Gloriosa, va
ser diputat de les corts generals i defensor del projecte de constitució
federal de 1873 en la tercera guerra Carlina.
|
-
Des de 1857 va sostenir polèmiques en defensa del
socialisme contra els
demòcrates individualistes o liberals.
|
1873 – 1874 (Durada de la primera
república espanyola, el qual, ell va estar al mandat 38 dies.)
|
ALFONS XII
|
També conegut com el “Pacificador”,
va ser rei d’Espanya, fill de la reina Isabel II.
El seu regnat va començar amb
la instauració borbònica després del
breu període amb el regnat d’Amadeu de Savoia i de la primera república.
|
-
La
revolució de la Gloriosa va suposar l’enderrocament del regnat d’Isabell II i
l’exili, per tant, d’Alfons XII i de la seva família a París.
-
Anys
després és coronat rei d’Espanya.
-
La
seva dona, Maria Cristina, va regnar durant un període fins que el seu fill,
Alfons XIII, va arribar a la majoria d’edat.
|
1902 – 1931 (Rei d’Espanya)
1931 – 1941 ( Cap de la casa reial
espanyola)
|
LA FIL·LOXERA
|
Insecte mortífer que es va estendre
per França, però es va detectar a Rabós d’Empordà. En menys de 30 anys es fa
amb tota la vinya catalana i, com a conseqüència, es van haver de cremar grans quantitats
d’hectàrees de conreu.
Per fer front a aquesta amenaça,
s’introdueix un altre cep d’Amèrica per substituir l’autòcton.
|
-
Les
conseqüències econòmiques i socials del procés de substitució són molt grans.
No obstant això, la modernització al camp és irreversible i la maquinària de
nova factura optimitza el treball i la producció agrària.
|
1879
|
BURGESIA INDUSTRIAL
|
Patronals i burgesos del país, que
desenvolupen un nou tipus de cultura, oci i relacions socials.
Sorgeixen de la reinversió dels
beneficis que permeten augmentar la dimensió de les empreses.
|
En la formació de la indústria
catalana, hi participen un gran nombre de capitals, on la majoria de les fàbriques
de vapor es constitueixen amb capitals exigus d’àmbit familiar.
|
1830
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada