La revolució de 1868 és la fi d'una època marcada per l'actuació descaradament partidària de la Corona, amb una reina, Isabel II, sempre decantada cap als governs moderats o unionistes.
El govern provisional del general Serrano (1868 - 1870) el formaren progressistes i unionistes, però assumiren les principals idees del partit demòcrata. A canvi, els líders demòcrates acceptaren que es mantingueren la monarquia. Els canvis es plasmaren en la decisió de convocar eleccions a corts constituents, guanyades pels progressistes, que quasi obtenen la majoria absoluta (159 diputats).
La constitució de 1869 reflexa l'ideari democràtic que havien assumit els partits adherits a la revolució. És per a molts la primera constitució espanyola realment democràtica:
a) Inclou una declaració de drets,en la que es recollien noves llibertats com la de reunió i associació (que permetia fundar partits, sindicats i associacions de socors mutus). També es reconeixia la llibertat de Càtedra i la inviolabilitat del domicili i la correspondència.
b) Sufragi universal masculí per a majors de 25 anys.
c) El parlament (legislatiu) constaria de dos cambres (bicameral) -El congrés escollit per sufragi, disposava àmplies atribucions, especialment controlar el govern. -El senat el composarien antics alts càrrecs de més de 40 anys.
El primer govern del sexenni el va presidir el general Prim, lider dels progressistes, qui aprovà moltes de les promeses dels revolucionaris com l'abolició dels consums (impost indirecte que gravava especialment als sectors populars urbans). A més va aplicar una política econòmica estrictament lliurecanvista, que perjudicava a la indústria tèxtil catalana front a les importacions angleses, més competitives (com ja passà durant la Regència d'Espartero). Aquest havia d'escollit un nou rei.
Finalment, l'escollit fou Amadeu de Savoia, (Amadeu I) segon fill del rei d'Itàlia, que acomplia perfectament les característiques i, defensat pels progressistes, va rebré el suport majoritari del parlament.
La monarquia d'Amadeu de Savoia (1871-1873): Té un escàs suport del poble, viu la desintegració de la coalició tri-partidista, pateix la tercera guerra carlina i, juntament, la guerra de Cuba. Aquests problemes el faran abdicar i donarà pas a la PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA.
La primera república, però, acaba amb el cop d'estat de Martínez Campos. Canovas del Castillo, artifer del retorn borbònic, serà qui imposarà un nou sistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada