La separació de poders és un concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
La idea que els estats que les diferents funcions han de ser atribuïdes a les diferents institucions es va utilitzar per primera vegada a l'antiga Grècia.
La separació de poders, tradicionalment, l'executiu, legislatiu i judicial, està basada en la necessitat que hi hagi. Ha de ser un balanç entre els diferents poders d'un estat perquè, a través dels controls entre uns i altres, es garanteixi la igualtat de drets inherent a una democràcia mitjançant la distribució de responsabilitats i controls entre els diferents poders.
Hi ha la Constitució Espanyola de 1812, on ja contemplava aquesta necessitat, ratificada en l'actual Constitució de 1978, i és per això que, quan "es distribueixen els llocs a cobrir en funció de la representació parlamentària", no es compleix la constitució.
Per a mi, la separació de poders és molt important, ja que el més important és que si els mateixos organismes que han de controlar i fiscalitzar el poder legislatiu el conformen membres afins o nomenats per aquest mateix poder el que passa és que desapareix la sobirania popular. Deixen d'existir poders que garanteixin la salut democràtica de les institucions i que aquestes segueixin sota la supervisió i control dels ciutadans.
A més, hi ha el fet que els partits polítics són organitzacions catalitzadores de les diferents sensibilitats i ideologies, però no són el poder executiu (el govern) ni el legislatiu (Congrés dels Diputats), que és a qui han de controlar i vigilar la resta de poders, en aquest cas el judicial, perquè sinó qui vigila el vigilant?, doncs vigilants posats pels mateixos vigilants. Especialment vergonyós i menyspreable és que pràcticament tots els grups polítics (PP, PSOE, IU, CiU, PNB, UPN) que s'han repartit el pastís judicial portin en els seus programes la separació de poders, i que només hi hagi hagut un partit nacional, UPiD, que hi hagi renunciat a formar part d'aquest segrest de la sobirania popular i denunciat aquesta perversió dels valors democràtics i constitucionals.
És de bojos, més quan veiem cada dia que els partits "de sempre" es veuen esquitxats per casos de corrupció que haurien d'acabar en els mateixos tribunals que ells mateixos han triat. Espanya no és ni serà un estat de dret complet mentre els poders judicials segueixin sent elegits pels mateixos poders als quals han de vigilar i controlar.
És de bojos, més quan veiem cada dia que els partits "de sempre" es veuen esquitxats per casos de corrupció que haurien d'acabar en els mateixos tribunals que ells mateixos han triat. Espanya no és ni serà un estat de dret complet mentre els poders judicials segueixin sent elegits pels mateixos poders als quals han de vigilar i controlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada