9. La Transició

Eix cronològic de la transició espanyola. 

La societat espanyola reivindicant. 

Mort Franco, les lleis preveien la continuació del règim franquista transformat en una monarquia no democràtica.

Des del novembre del 1975 s’inicia el procés de transició política: es promulga la Constitució (1978) i s’estableix  un sistema de  monarquia constitucional.

A Catalunya es restableix la Generalitat, s’elabora un estatut d’autonomia i es celebren les primeres eleccions autonòmiques l'any 1980.

El període de la Transició s’inicia amb l’accés al tron de Joan Carles I  i  acaba el 1982 amb l’arribada al poder del PSOE.

Espanya i Catalunya han fet un salt modernitzador en la seva estructura política i econòmica. Es va consolidar l’Estat del Benestar i es van donar canvis en la composició i l’estructura de la societat. 

1.1 Panorama polític després mort de Franco

- Continuisme: Arias Navarro. 

Continuació del règim franquista transformat en una Monarquia no democràtica. No volen transformacions importants. Només estan disposats a introduir lleugers retocs 

- Rupturisme: Platajunta + Assamblea de Catalunya. Trencament amb el franquisme i construcció ràpida d’un sistema polític democràtic liderat per les forces democràtiques. Objectiu: restabliment de la República i l’Estatut de 1932 (Catalunya)

- Reformisme: Adolfo Suaréz. Creació d’un sistema democràtic a “via lenta” partir de la reforma progressiva de les lleis i institucions franquistes.

El 22 de novembre de 1975, Joan Carles de Borbó és proclamat rei, segons la Llei de Successió.

Va continuar al capdavant del govern Carlos Arias Navarro. Aquest incorporà els reformistes: Manuel Franga Iribarne i José Maria de Areilza.

Les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars: manifestacions, vagues i campanyes reivindicatives, demanant: llibertats democràtiques, amnistia i estatuts d'autonomia. 

La conflictivitat laboral va augmentar i es va polititzar, reivindicacions laborals i salarials i reivindicacions de democràcia i llibertats.

Les mobilitzacions de l’hivern del 75-76, van tenir gran importància a Catalunya, al País Basc i Madrid. Vagues durant setmanes. La resposta del govern i dels empresaris van ser detencions, acomiadament...

Van destacar per la seva incidència les manifestacions de Barcelona de l’1 al 8 de febrer del 1976, vagues generals de Sabadell i Baix Llobregat.

Els reformistes tenien por que el govern d’Arias Navarro pogués desprestigiar la monarquia. Es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes.

El projecte de canvi volia arribar a un pacte amb l'oposició per promoure una reforma progressiva del sistema polític a partir de l'evolució de les lleis i de les institucions franquistes.

El rei Joan Carles I i els  seus col·laboradors van forçar la dimissió d’Arias Navarro el 30 de juny del 1976. Imposa com a successor Adolfo Suárez.

Va iniciar contactes amb les forces democràtiques.

Va promulgar un indult per a una part dels presos polítics.

Va proposar la llei de reforma política (LRP): reconeixia, amb limitacions, els drets fonamentals de les persones; donava la potestat legislativa a la representació popular i preveia un sistema electoral democràtic. - Problema: havia de ser aprovada per les Corts franquistes. Finalment va ser aprovada amb escassa oposició.

1.2 La construcció d'una democràcia.

Durant els mesos posteriors a l’aprovació de la Llei va haver-hi un procés d’intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques i també contactes amb el partit comunista (PCE). L’objectiu era preparar condicions per a la celebració d’eleccions generals.

Al carrer, als centres de treball, les universitats i les associacions portaven a terme mobilitzacions i demandes de democràcia.

El camí cap a la democràcia es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre la llibertat sindical, amnistia per a delictes polítics, legalització dels partits polítics.

Es va dissoldre el TOP i es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, i el Sindicat Vertical.

Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill: Joan Carles.

La legalització del PCE i del PSUC era considerada imprescindible per l’oposició democràtica. Suárez va decidir fer-ho (abril-maig) i va provocar una crisi de govern. 

PRIMERES ELECCIONS GENERALS  el 15 de juny de 1977. Es presenten la major part dels partits que havien vertebrat l’oposició al règim. La jornada electoral va ser de normalitat absoluta, amb alta participació. El triomf va ser per a la UCD que va tenir 166 diputats i el PSOE 118. Tot i no tenir la majoria (Congrés=350 escons). Es constitueix el primer govern democràtic. Una de les primeres tasques va ser la redacció de la constitució. La jornada electoral a Catalunya va donar el triomf al PSC-PSOE (liderat per Joan Raventós amb un 28,4%), el PSUC (liderat per Gregori López Raimundo amb un 18,2%), UCD amb un 16,8% i Pacte Democràtic (amb Jordi Pujol amb un 16,8%).

És aquí on es constitueix la constitució de 1978. Les seves característiques són:

- Progressista i ambigua

- Estat democràtic, social i de dret

- Monarquia parlamentària

- Exèrcit sotmès al poder civil

- Estat aconfessional

- Llibertat de mercat

- Sufragi Universal

- Divisió de poders

- Espanya = estat autonòmic amb llengües cooficials.  

2. Recuperació de l'autonomia. 

Eleccions 15/6/77

- Manifestacions de Sant Boi l'11/9/77

- Assemblea de parlamentaris 25/6/77. Demana: Generalitat + Tarradellas + Estatut. Comissió de 20 diputats que redacten l'Estatut (escollits per les eleccions)

- Retorn de Tarradellas al desembre del 1977 (per Suárez).

Es realitza l'Estatut de SAU:

- Procés: Març 1979: corts i octubre del 1979: Referèndum.

- Característiques: Nacionalitat, cooficialitat del català i el castellà, competència exclusiva/compartida, policia autonòmica (mossos d'esquadra) i parlament constitutiu) 

Estatuts de les Autonomies

- Regulat per la Constitució del 1978

- Procés: Article 151 - ràpida: Catalunya, País Bac i Galícia. I article 143 - lenta: majoria.

3. Obstacles de la democràcia. 

- Crisi econòmica internacional: crisi del petroli (Guerra de Yorn Kippur l'any 1973 - Guerra Freda): Per una banda, Síria + Egipte + URSS + OPEP i, per l'altra banda, Israel i EUA.

Com afecta Espanya?

• Disminució de les exportacions
• Retallada d'inversions estrangeres
• Caiguda del turisme
• Retorn dels emigrants a Europa 

Com afecta Catalunya?

• Més impacte que a la resta d'Espanya - més atur
• Estancament del creixement demogràfic

3.1 Els pactes de Moncloa

Són uns pactes per tal de plantar cara a la crisi:

- Objectius:

• Política monetària restrictiva.

• Reducció de la despesa pública.

• Devaluació de la pesseta.

 Creixement moderat dels salaris

- Reformes: 

• Reforma tributària: impost sobre el patrimoni i IRPF.

• Control de la seguretat social: augment finançament públic, extensió assegurança d’atur i assistència sanitària, augment pensions jubilació.

• Modernització del sistema financer.

• Nou marc de relacions laborals.

4. Consolidació democràtica (1978 - 1982)

Marcada per:

1.Avenç cap a la consolidació democràtica.

2.Crisi interna del partit del govern.

3.Intent de cop d’Estat.

4.1 el segon govern de la UCD

Una vegada aprovada la Constitució, Suárez dissol les Corts i convoca eleccions  

legislatives (març 1979).

Els resultats van ser similars als de l’any 1977: UCD, PSOE i PCE (aquest últim a molta 

distància).

A Catalunya les forces d’esquerra PSC i PSUC van ser majoritàries.

UCD formà nou govern presidit per Suárez i en minoria. Continuà amb l’activitat reformista 

en la línia dels Pactes de la Moncloa. Es promulga l'Estatut dels Treballadors (1980).

Greus problemes d’estabilitat política:

- Adolfo Suárez discutit com a líder perquè existien diferents tendències dins el partit.

- També pel fracàs a les primeres eleccions municipals democràtiques (abril 1979). Molts

ajuntaments d’esquerres. A Catalunya la majoria en mans de pacte de progrés (PSC,

PSUC, CIU I ERC). Més o menys va passar el mateix a les eleccions autonòmiques. 

El maig del 1980, el PSOE presentà a les Corts una moció de censura. La va perdre per 

poc.

L’activitat governamental es va paralitzar.

Davant el fraccionament d’UCD i el qüestionament del seu lideratge, Adolfo Suaréz va 

dimitir com a president del govern i del partit el 29 de gener de 1981. 

4.2 El cop d'estat del 23 F

L’amenaça principal per al sistema democràtic venia fonamentalment de la pervivència a l’exèrcit de sectors contraris a aquest procés.

El 23 de febrer de 1981, mentre al Congrés dels Diputats es portava a terme la votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero, va irrompre a l’hemicicle; interrompre la votació i va retenir els diputats i membres del govern.

A la mateixa vegada el capità general Jaime Milans del Bosch va declarar l’Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per forçar un canvi.

El cop era el resultat d’una trama:

  1. Implicats: alts caps militars (generals Armada, Milans del Bosch, coronel Tejero i   polítics involucionistes).

  2. Objectius: eren confusos, però tots volien paralitzar el procés democràtic i   donar a l’exèrcit un paper important en el govern posterior.

La compareixença del rei a  la TV per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucional va ser decisiva.

El 27 de febrer es van fer manifestacions multitudinàries en defensa de la democràcia pels carrers de les ciutats espanyoles.


4.3 el declivi de la UCD

Dos dies després de l’intent de cop d’Estat Calvo-Sotelo és investit cap de govern.

Hi haurà poca diferència amb la política de Suárez.

El govern va signar amb les organitzacions empresarials i sindical l’acord Nacional d'Ocupació  per contribuir des del món laboral a l’estabilitat política. S’aprovà la llei del Divorci (abril 1981).

Una de les decisions més importants va ser la petició d'ingrés d'Espanya a l'OTAN (30-05-1982). Els partits d’esquerra s’hi oposen.

UCD i PSOE pacten per tal d’aprovar la LLEI ORGÀNICA d’Harmonització del procés autonòmic (LOHPA, 30 de juny de 1982). Objectiu: fixar un sostre a les competències.

Calvo Sotelo no va aconseguir frenar la desintegració del partit.

Suárez abandona el partit i crea el centro democràtico y social(CDS) al juliol de 1982.

 El 28 d’agost de 1982, Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions generals, octubre del 1982 que guanyarà  el PSOE.

Cop d'estat del 23F