Activitat 2: Activitats de la II República espanyola

Tot seguit podreu llegir les activitats de la II República espanyola (1931-1936). Va ser un treball que vàrem fer en grups de tres i que anàvem corregint a classe.

ETAPES:

1.       GOVERN PROVISIONAL ( abril 1931- juny 1931)
1.1   Introducció
1.2   Conjuntura econòmica
1.3   Eleccions abril del 1931
2.       BIENNI PROGRESSISTA ( juny 1931 – novembre 1933)
2.1   Constitució 1931
2.2   Partits polítics i sindicats
2.3   Reformes
2.3.1          Religiosa
2.3.2          De l’exèrcit
2.3.3          Educativa i cultural
2.3.4          Laboral
2.3.5          Agrària
2.3.6          Estructura de l’estat
2.4   Problemes de la coalició republicanosocialista
3.       LA CATALUNYA AUTÒNOMA
3.1   L’estatut de Catalunya
3.2   La Generalitat republicana
4.       BIENNI CONSERVADOR ( novembre 1933 – febrer 1936)
4.1   Eleccions novembre del 1933
4.2   El conflicte rabassaire de Catalunya
4.3   La revolució d’octubre del 1934
4.4   La crisi del segon bienni
5.       EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer del 1936)
6.       EL COP D’ESTAT (juliol del 1936)


1.       EL GOVERN PROVISIONAL ( abril- juny 1931)

1.1      Introducció: Al·legoria de la República

Elaboreu  un petit informe sobre aquest cartell; autor, context històric, orígens i iconografia:
Aquesta imatge és una al·legoria de la II República que va des de 1931 fins al 1936. Hi podem trobar representada una dona jove,  amb un barret vermell que constitueix un símbol de llibertat, de la raó i del republicanisme. Aquesta dona és la personificació de la república, vestida amb una túnica blanca i una capa de color vermell.
El lleó, en aquesta imatge,  representa el poder. També s’hi pot apreciar l’escut amb les tres premisses que cal seguir: llibertat, igualtat i fraternitat.
La mà dreta de la dona sosté una balança que simbolitza la justícia en la República. En la mà esquerra aguanta una gran bandera republicana que simbolitza la grandesa de la República.
També trobem símbols com la falç i el blat que simbolitzen el món pagès, llibres (simbolitzen la cultura), l’esfera terrestre (simbolitza la globalització), el ferrocarril (revolució industrial), el vaixell (poder naval), l’avió (control aeri). Aquests últims tres transports (avió, ferrocarril i vaixell) simbolitzen el mar, el cel i la terra.

1.2          Estudieu la conjuntura econòmica dels anys trenta.
Observeu els quadres següents i responeu les qüestions:

Comerç exterior espanyol (en milions de pessetes)

      Any             Exportacions           Importacions
1930               2305,4                       2447,5
1931                 965,0                       1175,8
1932                 742,1                         975,6
1933                 671,8                         836,6
1934                 611,9                         855,0
     1935                 585,7                         875,0  
                                                                                                                    

      L'atur  a  Espanya
          Anys              Nombre de desocupats
1931                          500.000
1933                          619.000
1934                          703.000
         1935                          696.990     
                                                                                                                               
A.        Descriviu les dades dels quadres i situeu-les en el seu context històric.
La primera taula, o quadre de dades, fa referència a les  exportacions i les importacions d’Espanya entre els anys 1930 i 1935 (en plena II República, principi del crack del 29, com a nivell internacional i la crescuda dels partits feixistes) en milions de pessetes.
I pel que fa al segon quadre de dades, ens mostra l’atur en Espanya entre els anys 1931 i 1935 (en plena II República) en  nombre de desocupats.

B.        Expliqueu les causes de les dades que reflecteixen els quadres i expliqueu les seves conseqüències  socials i polítiques.
Les causes poden ser la inestabilitat política i, també, la dolenta situació econòmica d’Espanya, com per exemple, el problema de l’agricultura: la reforma agrària.
D’una manera o altra, podem observar que hi ha una certa relació entre les dues taules de dades: En funció de si baixen o pugen les exportacions, l’atur augmenta o, per contra, disminueix.
C.        Comenteu els aspectes bàsics de la situació econòmica espanyola en el període que correspon als quadres
L'economia Espanyola en el període (1930-1935) va tenir un gran declivi a nivell de comerç exterior. Al 1930 el nombre d'exportacions era de 2305,4 M de ptes. i el nombre d'importacions era de 2447,5 M de ptes., a l'any següent aquets nombres es van veure reduïts a més de la meitat i a mesura que van anar passant els anys el comerç cada cop estava més debilitat, ja que els guanys eren cada cop menors. Així arribem a l'any 1935 que el valor d'exportacions va ser de 585,7 M de ptes. i el nombre d'importacions era de 875 M de ptes. per tant, els guanys que provocava les importacions respecte les exportacions era superior malgrat que no era ni molt semblant al valor del 1930.
Per altra banda, el nombre d'aturats al 1835 va augmentar respecte el 1931en gairebé 197.000 persones, però l'any 1934 va ser el que el número de persones aturades va ser més alt amb 203.000 persones més que l'any 1931.

D.        Es podria dir que la repercussió de la crisi mundial va ser molt forta a Espanya? Raoneu la resposta.
A Espanya la repercussió de la crisis mundial va ser molt forta, ja que els guanys que es tenia abans d'aquesta crisi eren molt superiors al d'aquesta època, arribant a perdre els guanys en gairebé 3/4 parts. I la repercussió de la crisis mundial també va ser molt forta en el sector dels treballadors ja que 297.000 persones més van perdre el lloc de treball, respecte el 1931. No obstant això, als països més desenvolupats i més industrialitzats d’Europa, no notaran tant la crisi mundial.
Però respecte altres països d’Europa, no va ser tant forta


1.3.


Eleccions municipals del 12 d’abril del 1931


   

Font 1
«Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público, hasta en las más críticas coyunturas. Un rey puede equivocarse, y sin duda erré yo alguna vez. (...)
Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas, en eficaz forcejeo contra los que las combaten. Pero, resueltamente, quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fraticida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósito acumulado por la Historia, de cuya custodia ha de pedirme algún día cuenta rigurosa.
Espero a conocer la auténtica y adecuada expresión de la conciencia colectiva, y mientras habla la nación, suspendo deliberadamente el ejercicio del poder real y me aparto de España, reconociéndola así como única señora de sus destinos. (...)
Font 2: Alfonso XIII, Madrid, 14 de abril de 1931»
Font 3: Madrid, 14 d’abril de 1931
Font 4: https://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8

A.   Què és el Pacte de Sant Sebastià?
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords als quals van arribar representants republicans de tot l’estat per a poder instaurar la II República i com a conseqüència liquidar la monarquia borbònica. Aquest pacte va suposar per a Catalunya la possibilitat de negociar per tenir més autonomia.

B.   Quins partits van ser els vencedors de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i què va suposar aquest triomf? Segons la font 1 a quin tipus de municipis triomfa el republicanisme? Raona la resposta
Els partits republicans van resultar vencedors de les eleccions municipals de l’any 1931, aquest triomf suposaria una gran davallada en quan a la popularitat del monarca. Aquest fet va desencadenar en la instauració de la II República, ja que la monarquia després de permetre la dictadura de Primo de Rivera va perdre bona part del suport amb el que comptava. El republicanisme va triomfar a les ciutats espanyoles més importants, en les zones més urbanitzades. Això va ser perquè a les zones rurals encara predominava el caciquisme i per tant en les eleccions municipals van tenir més força els partits monàrquics.

C.   A partir de la font 3 explica què va passar el 14 d’abril de 1931 a Madrid i  a partir de la font 4 el que passà a Catalunya.
El 14 d’abril de 1931 el que va passar a Madrid va ser que la gent va sortir al carrer per poder proclamar la II República, ja què en aquella ciutat en les eleccions municipals havien sortit vencedores les forces republicanes. A Catalunya, el mateix dia Francesc Macià des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, anuncia a tots els catalans presents en a la plaça de l’ajuntament la proclamació de la república catalana.

D.   Referent a la font 2; descriu el tipus de font, digues si és primària o secundària i classifica-la segons la forma i el contingut. Explica breument el tema que tracta la font tot identificant-ne les idees principals, l’autor i el destinatari. Segons la font 2, podríem afirmar que el rei abdica? Raona la resposta
Es tracta d’una font primària escrita de caràcter polític. Aquesta font és una carta escrita per el rei d’Espanya Alfons XIII en la qual expressa el seu desig de permetre als espanyols decidir si volen la monarquia i apartar-se per tal de no crear cap conflicte que desemboqui en una guerra civil. Creiem que no podem afirmar que el rei abdica ja què en cap moment diu que ell deixi de ser rei perquè afirma que no renuncia a cap dels seus drets com a rei d’Espanya i de “tots” els espanyols, únicament s’aparta d’Espanya.

E.    Anomena com a mínim dos motius que apareixen en la Font 2 que van portar a Alfons XIII a prendre la decisió d’exiliar-se.
S’exilia perquè vol evitar una guerra civil i creu que és millor apartar-se d’Espanya i perquè vol reconèixer  Espanya com a única senyora del seu destí, és a dir, deixar als espanyols dur a terme el que s’ha votat.



2.EL BIENNI PROGRESSISTA (juny 1931- novembre 1933)

2.1   La Constitució de 1931: A partir dels apunts i de la recerca que puguis realitzar per Internet anomena les característiques principals de la Constitució del 1931 seguint l’esquema que hem utilitzat per anteriors anàlisis

COMENTARI D’UNA CONSTITUCIÓ
Autoria
Els republicans (Promulgada del Julian Besteiro)
Caràcter ideològic
Progressista (realitzada per diferents ideologies)
Subjecte de sobirania
Sobirania Nacional
Drets i llibertats
Dret a la llibertat religiosa, dret individual i polític i dret a la propietat il·limitada
Relació església i estat
Hi havia llibertat religiosa (separació església estat i, per tant, llibertat de cultes.
Corts
Càmeres unicamerals
Composició diputats (cada quatre anys)
Sufragi
Universal i per primer cop també podien votar dones, a partir dels 23 anys.
Relació de poders
Legislatiu (poble mitjançant les corts), executiu (el govern) i judicial (jurats i jutges)
Anys de vigència
Fins l’any 1939, finals de la guerra civil
Circumstàncies de la derogació
Guerra civil espanyola en la qual Franco al final de la Guerra Civil es fa amb el poder d’Espanya.

2.2  Partits polítics i sindicats durant la Segona República: A partir de l’esquema que teniu al moodle escolliu una tendència política i analitzeu-la més a fons: Origen i breu història, base social, programa polític i personalitats destacades.
GRUPS:

GRUP 1  - Partits obrers
GRUP 2  - Partits republicans
GRUP 3 – Partits nacionalistes
GRUP 4 – Partits Republicans de centre
GRUP 5 - Partits autonomistes de centre
GRUP 6 - Partits republicans de dretes
GRUP 7- Partits monàrquics de dretes
GRUP 8- Partits feixistes

Els partits nacionalistes: Ho són l’ERC i l’ORGA.  
ERC: Del 17 de març al 19 de març de 1931 se celebra a Sants la conferència d’Esquerres, en la qual es funda el partit política d’Esquerra republicana de Catalunya, per la unió de tres organitzacions: L’Estat Català (F. Macià), Partit republicà Català (Ll. Companys) i el grup de l’opinió de Joan Lluhí. A partir de la fundació d’aquest partit, guanyen totes les eleccions, tant les municipals, com les del parlament i les legislatives. En aquest context polític, el desembre de 1933, mor F. Macià. Lluis Companys el succeeix com a President de la Generalitat de Catalunya. El 6 d’octubre de 1934, Companys, davant el risc de cop d’estat militar, proclama l’estat Català. Dos dies més tard ell i tot el govern català són empresonats. La generalitat és prohibida i no es restableix fins al 1936.
Com a base social tenien les zones més urbanes
Programa polític: Buscaven la formació de la república catalana
Personalitats destacades: Lluis Companys i Francesc Macià.
ORGA és un partit autonomista, republicà i d’Esquerres. Va ser fundat per Santiago Casares Quiroga i Antonio Vilar Ponte, l’any 1929 va ser fundat. En un primer moment, els gallecs eren majoritaris a la organització i així, van reclamar una república federal. Aquest partir, però, es va dissoldre al 1934.

GRUP 4 – Partits Republicans de centre
El primer govern de Lerroux va ser un executiu format per una coalició de centre-esquerra que es va desenvolupar a Espanya durant la Segona República. Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical (PRR), va ser designat President del Consell de Ministres pel President Alcalá-Zamora el 8 de setembre de 1933. Després de superar bastants dificultats, el dia 12 va formar un govern de concentració republicana que incloïa al propi PRR ia altres partits republicans situats a la seva esquerra. Partit Republicà Radical. (Alejandro Lerroux)

la "Dreta Liberal Republicana" (DLR). El nou partit es va fusionar immediatament amb la incipient formació republicana-conservadora de Miguel Maura. Això es va produir immediatament abans del Pacte de Sant Sebastià, del qual van formar part, sent Alcalá Zamora elegit president del Govern Provisional de la República. Després de la proclamació de la República, va participar en les eleccions a Corts Constituents de 1931 dins les llistes de la Conjunció republicanosocialista obtenint 25 escons.


GRUP 6 - Partits republicans de dretes

El 14 d’Abril de 1931 va formar-se un govern provisional, presidit per Niceto Alcalà Zamora, que formava part dels Republicans de Dretes, juntament amb M. Maura, tots dos antics monàrquics.
A les eleccions de 1931, els partits de dretes van patir un enfonsament i va guanyar la coalició republicanosocialista. Però tot i amb això, Alcalà Zamora va ser proclamat Primer President de la República.
Al la República d’esquerres se li va presentar una dificultat, entre d’altres, que  va ser a¡la reorganització de les forces de dretes. José Maria Gil Robles va fundar la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autonòmiques):
·         Catòlics conservadors.
·         Revisió constitucional. Progressisme i laïcitat.
·         Paralització de la reforma agraria que van posar en marxa els republicanosocialistes.
·         Amnistia política (Sanjurjada).
Alcalà Zamora va convocar unes eleccions per al novembre de 1933, on va vencer la CEDA
Formació d’un govern Radical presidit per Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA.
Mesures dels governs conservadors.:
·         Limitacions en l’aplicació de la Llei de Reforma Agrària.
·         Amnistia per al general Sanjurjo.
·         Paralització del procés autonòmic.
·         Revisió de la legislació religiosa.
La política conservadora va provocar la protesta dels sectors obrers i d’esquerra.
Radicalització de l’esquerra:
·         PSOE: Control del partit per part de Largo Caballero.
·         Formació d’aliances obreres: UGT i CNT. 
Vagues de jornalers (juny de 1934) i vaga general revolucionària (octubre de 1934). Situació internacional d’irresistible ascens del feixisme i temor a l’extrema dreta espanyola.
L’entrada de la CEDA al govern de Lerroux (octubre de 1934) va disparar la insurrecció de l’esquerra.
Finalment, després de la revolució de l’Octubre del 34, al 1936 van haver-hi unes eleccions on van vèncer els partits republicans d’esquerres i durant el front popular les corts van destituir a Alcalà Zamora del govern. 


GRUP 8- Partits feixistes
Les Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) van ser un moviment polític espanyol d’ideologia nacional-sindicalista, és a dir, una ideologia de caràcter antiparlamentari, contraria als partits polítics i a qualsevol sistema democràtic, basant-se en un estat totalitari a través d’un sindicat únic. Les JONS, eren considerades com un feixisme a l’espanyola, seguien el corrent feixista d’Europa com Hitler i Mussolini. Van sorgir l’octubre de 1931 de la fusió del grup liderat per Ramiro Ledesma Ramos, el fundador del setmanari de “La Conquista del Estado” amb les Juntes castellanes d’Actuació Hispànica, grup fundat per Onésimo Redondo Ortega, un antic propagandista d’Acció Catòlica (associació formada per laics amb la finalitat de fomentar la pràctica de la religió catòlica).

D’altre banda, trobem la Falange Espanyola (FE), un partit polític espanyol d’extrema dreta d’ideologia feixista, nacionalsindicalista (com les JONS) i partidari d’establir un estat laic, fundat el 29 d’octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, el cosí de Miguel Primo de Rivera. El 15 de febrer de 1934, la Falange Espanyola es va fusionar amb les JONS , creant un nou partit polític d’extrema dreta anomenat Falange Espanyola de les JONS. En les eleccions de 1936, la victòria va ser del Front Popular, de la unió del partits democràtics d’esquerra i antifeixistes, però la Falange Espanyola i de les JONS, va iniciar una lluita armada contra els seus adversaris polítics que la va convertit en partit il·legal portant així a Primo de Rivera a la presó. En conseqüència, el general Franco es va alçar contra la Segona República el 17 de juliol de 1936 i tots els falangistes es van unir a ell, finalment Primo de Rivera mort afusellat el 10 de novembre de 1936.

 Grup 1: partits obrers
PCE
El 15 d'abril de 1920, a la Casa del Poble de Madrid, va ser fundat el Partit Comunista Espanyol per la Federació de Joventuts Socialistes, que ja durant la Primera Guerra Mundial havia recolzat als internacionalistes encapçalats per Lenin, i que va acordar al seu V Congrés, celebrat al desembre de 1919, adherir-se a la Internacional Comunista. Entre els seus fundadors estava Dolores Ibárruri, i el van conformar des del principi treballadors joves, estudiants, obrers, intel·lectuals i camperols. L'òrgan d'expressió del Partit Comunista Espanyol fou El Comunista, en el qual va aparèixer el Manifest de fundació del partit, en el qual es posava l'accent que calia apartar-se del reformisme i defensar la revolució com a única via per a la consecució del socialisme.
La tendència que segueix és socialista comunista.
Els personatges més destacats van ser José Diaz (primer líder durant la 2na república espanyola) i Dolores Ibárrubi (una de les fundadores més importants). Un altre personatge important va ser el primer secretari general Antonio Garcia Quejido.

POUM 
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i València, fundat en 1935. Auto definit com a marxista revolucionari va elaborar una actuació i un pensament revolucionari propi i autònom, en la línia d'un socialisme democràtic internacionalista, oposant-se a l'estalinisme, cosa que, ja en l'època prèvia a la Guerra freda, el va portar a la il·legalització, la clandestinitat i la persecució. El POUM neix a Barcelona el 29 de setembre de 1935 en un període crucial de la Segona República, el comprés entre el moviment revolucionari d'octubre de 1934 i la revolta militar del 18 de juliol de 1936 que va causar l'inici de la Guerra Civil. El POUM era resultat de la unificació de l'Esquerra Comunista d'Espanya amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC). Entre els personatges a destacar están Andreu Nin i per Juan Andrade, fundadors del partit i Joaquim Maurín i Julià, màxim dirigent.

PSOE 
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu. Actualment, des de 1974, s'autodefineix com a un partit socialdemòcrata. Es va fundar clandestinament a Madrid, el 2 de maig de 1879, al voltant d'un nucli d'intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, encapçalats per Pablo Iglesias. El PSOE fou el segon partit socialista i obrer que es fundà en el món (només l'SPD alemany és anterior), celebrant el seu primer Congrés a Barcelona l'agost del 1888. El 1910, el PSOE va obtenir per primera vegada un escó al Congrés dels Diputats, en la persona del seu fundador, Pablo Iglesias, que es va convertir així en el primer representant del moviment obrer espanyol a obtenir l'acta de diputat.
Va ser el Partit més votat en les eleccions generals de juny de 1931 (dins la coalició electoral "Conjunció Republicano-Socialista"), en les eleccions generals del 16 de febrer del 1936, els socialistes van formar part de la coalició electoral Front Popular, juntament amb comunistes (PCE i Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)), republicans (Izquierda Republicana) i altres forces d'esquerres. Aquesta coalició es féu amb la majoria absoluta a les Corts espanyoles, el que va dur a la formació d'un nou govern, integrat per republicans, amb Manuel Azaña com a president del govern.
Entre els personatges a destacar estan:
- Indalecio Prieto, president del PSOE
- Francisco Largo Caballero, 3r president del PSOE.
- Julián Besteiro president del PSOE

 Grup 7: Els partits monàrquics de dretes

 Els partits monàrquics de dretes durant la II República van ser: Renovación Española , per José Calvo Sotelo va ser fundat l’any 1933 i es va dissoldre l’any 1937. La seva ideologia era monarquista conservadora. Inicialment tenia bona relació amb els carlistes, i abans de la Guerra Civil va estar vinculat amb la Falange. Es definia com un partit monàrquic, defensor del llegat d’Alfons XIII. A més a més de tenir una petita representació a les Corts, la seva importància era gràcies als interessos de les classes altes, l’aristocràcia de l’època. Entre els diputats més destacats trobem José Calvo Sotelo i Antonio Goicoechea. El segon partit monàrquic de dretes s’anomena, Comunión Tradicionalista , és un dels noms amb el que es va denominar al moviment carlista com a força política des de 1869. Els tres líders destacats van ser Carlos de Borbón, Jaime de Borbón, i Alfonso Carlos de Borbón. La Seva dissolució va ser a l’any 1937. La seva ideologia per tant era carlista i sobretot tradicionalista. I per últim Acción Española¸era una revista de caràcter catòlic monàrquic i amb una doctrina anti-revolucionaria. Ramiro de Maeztu era l’ escriptor destacat de l’època.

 Grup 2: Partits republicans
Les forces polítiques d’esquerres durant la Segona República abastaven un ampli ventall de sensibilitats i ideologies ben diverses. Si haguéssim de fer un anàlisi comparatiu, segurament trobaríem més diferències que no pas similituds entre les forces polítiques d’esquerres. De fet, només podem enumerar algunes característiques comuns a totes les esquerres:
1. El seu Republicanisme com a model d’estat.
2. Que tots ells creuen que cal transformar la societat (amb motivacions ben diverses, però).
3. La seva disposició a destapar i lluitar contra dos dels problemes endèmics de la societat espanyola, com ara la confessionalitat de l’estat i la intervenció militar en la política.
4. Accepten la realitat diferencial (multiculturalitat) dins de l’estat espanyol.
Dins dels partits d’esquerres en podríem destacar tres grans grups o “famílies”, tot i que la relació i el contacte entre els grups va ser una constant durant la dècada de 1930 del segle passat. Aquests grups genèrics els coneixem com a Republicans, Autonomistes i Obreristes.
Grups Republicans:
Dins d’aquest grup podem incloure forces polítiques com ara Acción Republicana, el partit de Manuel Azaña, un partit petit en número de vots però molt rellevant per la qualitat dels seus dirigents. El gran “pecat” d’Acción Republicana va ser la seva condició de partit “intel·lectual”, allunyat del discurs populista i del llenguatge popular. Amb els anys, el partit d’Azaña va evolucionar cap a una gran coalició de centre-esquerra anomenat Izquierda Republicana, de caràcter antimarxista.

Un altre partit que podem destacar dins d’aquesta categoria és el Partit Radical Socialista de Marcel·lí Domingo (no confondre mai amb el Partido Republicano Radical de Lerroux, tot i que eren una escissió de la branca més esquerrana i federalista), que va mantenir no pocs contactes amb ERC durant els anys trenta del segle passat. Fou un grup polític creat a Madrid el 1929 amb la participació de Marcel·lí Domingo, esmentat anteriorment. Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social (el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats). En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats. Tanmateix, patí un gran nombre d'escissions (en especial el Partit Social-Revolucionari de Balbontín el mateix 1931, l'Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932) fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933.
Per acabar amb aquest bloc de partits Republicans, podem fer esment de la Unión Republicana, formació sorgida l’any 1933 amb la unió de diversos sectors i formacions minoritàries de caràcter republicà i socialistes d’espectre del centre-esquerra reformista. Totes les formacions d’aquest bloc, però, mai van acabar de ser partits de masses ni amb un impacte social gran (per bé que la seva rellevància política era enorme).

Partit Català d'Acció Republicana:

Denominació adoptada pel grup d'Acción Republicana d'Azaña (fundada el 1925) al Principat. Els seus principals dirigents eren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc. El 1932 publicà el setmanari "Acción" i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana. Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana (abril del 1934) es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà d'Esquerra.

Partit Republicà d'Esquerra:

Denominació adoptada a partir del juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l'abril del 1934 a nivell espanyol amb la fusió d'Acción Republicana d'Azaña, els radicals socialistes de Domingo i l'ORGA. El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors (de l'anterior Partit Català d'Acció Republicana) i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet (dels radicals socialistes). Presentà tres candidats (Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé) en el Front d'Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats.

Grup 5:Partits Autonomistes de Centre
A Catalunya el partit que aglutinà el catalanisme conservador fou la Lliga Regionalista, representant dels sectors més dretans de Catalunya i dels grans propietaris agraris del país, ja que les classes mitges catalanes van votar en massa a ERC. Durant la Guerra Civil, l’actuació de la Lliga fou similar a la de la CEDA, donant cobertura als colpistes (malgrat que els sectors més catalanistes i democràtics del partit van optar per l’exili donada la seva oposició al règim franquista).
UDC (Unió Democràtica de Catalunya) va mantenir una actitud oscil·lant durant els anys de la Segona República. En aquest sentit, va donar suport a la Llei de Contractes de Conreu de 1934 presentada pel govern de la Generalitat al Parlament, però no va acudir a la crida del president Companys el sis d’octubre. El 18 de Juliol de 1936, però, es va mantenir fidel al govern republicà, malgrat no compartir l’acció de govern i la línia ideològica del govern. Tres quarts del mateix va passar amb els bascos del PNB (Partit Nacionalista Basc), partit de marcat accent conservador, que es va mantenir fidel al govern republicà al inici del conflicte militar d’acord al seu ideari democràtic. 
 

2.3  Les reformes del bienni progressista:
Bibliografia específica de consulta per aquest apartat:
http://gestindelamemoria-felix.blogspot.com.es/2010/03/blog-post_1999.html



-          La reforma religiosa:
“Yo (…) me refiero a esto que llaman problema religioso. La premisa de este problema, hoy político, la formulo yo de esta manera: España ha dejado de ser católica; el problema político consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e histórica del pueblo español. Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se le llame problema religioso. El auténtico problema religioso no puede exceder los límites de la conciencia personal, porque es en la conciencia personal donde se formula y se responde la pregunta sobre
el misterio de nuestro destino. Este es un problema político, de constitución del Estado, y es ahora precisamente cuando este problema pierde hasta las semejas de religión, de religiosidad, porque nuestro Estado, a diferencia del Estado antiguo, que tomaba sobre sí la tutela de las conciencias (…), excluye toda preocupación ultraterrena y todo cuidado de la fidelidad, y quita a la Iglesia aquel famoso brazo secular que tantos y tan grandes servicios le prestó. Se trata
simplemente de organizar el Estado español con sujeción a las premisas que acabo de establecer (…)”

 Discurso de Manuel AZAÑA en el Congreso de los Diputados en 1931

A.     Descriu el tipus de font, digues si és primària o secundària i classifica-la segons la forma i el contingut. Explica breument el tema que tracta la font tot identificant-ne les idees principals, l’autor i el destinatari.

És una font primària de contingut polític i de forma oral, degut a que és una transcripció del discurs que va fer el president de govern Manuel Azaña  (no confondre amb el president de la república Nieto Alcalá Zamora) que va fer en el congres de diputats l’any 1931. El destinatari intuïm que és la resta de diputats del congres. En el discurs informa de que Espanya s’està tornant laica, cada cop menys gent creu en la religió catòlica, i diu que Espanya s’ha d’adaptar a aquests temps, per això anomena un problema polític, concretament diu que han de reorganitzar la constitució per tenir un país de llibertat de culte.

B.     Explica en què consisteix la llei de congregacions i relaciona-ho amb la dimissió de Niceto Alcalá Zamora
La llei de congregacions era una llei que prohibia l’ensenyament, els ordres i les congregacions religioses. Era una llei que contribuïa a la construcció d’una Espanya laica. Nieto Alcalá Zamora era llavors el president de la república, i va dimitir per la seva intolerància a aquesta llei pel fet que fa a que ell volia una España catòlica.

C.     Explica el paper que hi van jugar personatges com el Cardenal Segura i el Cardenal Vidal i Barrequer
El Cardenal Segura es va oposar a aquesta llei i va ser expulsat de la república, mentre que el Cardenal Vidal i Barrequer va representar la modernització de l’església catòlica i no s’hi va oposar.

-          La reforma de l’exèrcit:
A.      Descriu les dues fonts, digues si són primàries o secundàries i classifica-les segons la forma i el contingut. Explica breument el tema que tracten  tot identificant-ne les idees principals, l’autor i el destinatari.
Són dues fonts secundàries (ja que s’han fet posteriorment als anys que representen) que ofereixen una bases de dades. Són de forma gràfica (la primera gràfica piramidal, la segona gràfica lineal) i tenen un contingut social i econòmic.  El tema és la comparació de l’exercit del 1931 amb el del 1932, degut a la seva gran diferència per la reforma de l’exèrcit que va fer Manuel Azaña durant la segona República.

B.      Descriu les dades que aporten les gràfiques i relaciona-les amb el context històric
Veiem com del 1931 al 1932, hi ha una gran disminució, gairebé de la meitat, en el nombre de militars. Això és degut a la Reforma de l’exèrcit de Manuel Azaña al octubre de 193, on el seu objectiu era modernitzar i democratitzar l'Exèrcit espanyol a més de posar fi a la intervenció militar en la vida política. La idea era reduir l'excessiu nombre d'oficials, pas previ per modernitzar l'exèrcit, i acabar amb el poder "autònom" dels militars, posant-los sota l'autoritat del poder civil. Durant aquesta època Manuel Azaña era president del govern i ministre de guerra  (14 d’octubre de 1931-16 de desembre de 1931.
C.      Què és la Guàrdia d’Assalt?
Va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República amb l'objectiu de disposar d'una força policial per al manteniment de l'ordre públic i que fos fidel al règim republicà. Creat al 1932 i no tenia com a objectiu perseguir la delinqüència.
D.      Quines són les reformes més importants que es produeixen a l’exèrcit?
§  Els militars havien de ser fidels al règim republicà
§  Retirs extraordinaris al 25 d'abril, on es buscava alleugerir les plantilles del personal sobrant.
§  Política de destinacions i ascensos es va centrar en la reglamentació d'escales i en l'eliminació de les divisions classistes.
§  Es van determinar també noves modalitats de reclutament. Els soldats de reemplaçament estarien un any en files, però els universitaris i batxillers només haurien de passar un període d'instrucció de quatre setmanes.
§  Reforma de l'ensenyament militar (Decrets d'1-7-1931). Es volia oficials amb un mínim de cultura i responsabilitat.
§  Creació d’un cos de suboficials.

-          La reforma educativa i cultural:
    
La Barraca, teatro universitario (1931-1936)                        Las misiones pedagógicas (1931-1936)
A partir de les imatges i la informació del moodle, reflexiona sobre les repercussions de la reforma de l’ensenyament i relaciona-ho amb l’educació a l’actualitat (laïcitat, gratuïtat, etc...)
Es va incrementar la inversió en educació i cultura és van crear unes 7000 escoles i unes 5000 biblioteques rurals. Es van organitzar campanyes d’alfabetització per a persones adultes. Es pretenia que la religió no estigués a les escoles (escoles laiques) i que fos una educació pública i gratuïta.


-          La reforma laboral:

Qui va ser Francisco Largo Caballero? Sintetitza les reformes laborals que va impulsar:
Francisco Largo Caballero va ser ministre de treball i era el líder socialista de la UGT. Aquest senyor va establir un seguit de drets per al treballador (millores laborals): va aprovar la jornada laboral de 8h al camp, va establir una llei per tal de que hi hagués un salari mínim per al treballador, va fer el decret de conreu forçós (aquest decret consistia en obligar als propietaris de les terres on hi haguessin molts jornalers en atur a obligar a conrear alguna propietat per donar-li treball a aquests), va aprovar la llei de termes municipals (el propietari no podia llogar jornalers de fora del poble quan hi haguessin jornalers del poble aturats) i es recuperen els jurats mixtos.
-          La reforma agrària:

A.      A partir del mapa explica la distribució de la propietat de la terra a Espanya a inicis del segle XX i relaciona-ho amb els objectius de la reforma agrícola impulsada pel govern republicà
A inicis del s XX la distribució de la propietat de la terra a Espanya com podem veure en el mapa, la distribució de la terra a la zona nord de la península era de zones on no hi havia latifundis o bé eren molt petits, en canvi la zona de la meseta i la sud de la península era on hi havia els grans latifundis, per tant, es en aquestes zones on hi havia més jornalers. L’objectiu que tenia la reforma agrària era eliminar aquests latifundis i repartir les dimensions de la terra, però això no va ser així i van continuar els latifundis i als jornalers se’ls va agreujar la situació.
B.      Quines són les terres que s’expropien  en aquest moment i quins tipus d’expropiacions hi ha ?
Les terres que s’expropien són les dels grans latifundis que van ser oferides voluntàriament, les mal cultivades, les que disten a menys d’1,5km dels pobles i les que tenen moltes hectàrees.  Hi havia dos tipus d’expropiacions:

v  Expropiacions sense pagar: eren en el cas dels grandes de Espanya que tenien enormes propietats.
v  Expropiacions a pagar: que eren la resta i que haurien d’indemnitzar.

C.      Explica les causes del descontentament social que generen aquestes reformes tan en la pagesia com en els propietaris agrícoles
Per part dels pagesos era un descontent molt elevat, ja que les reformes al camp eren molt lentes i per aquesta causa la CNT va convocar un alçament revolucionari contra la República.
Per part dels propietaris agrícoles estaven molt descontents amb el repartiment de la terra però aquests van trobar recursos legals per bloquejar la reforma.
-          La reforma de l’estructura de l’estat:

A.      Quina relació té el Pacte de Sant Sebastià i la Constitució del 1931 amb la reforma descentralitzadora de l’estat que es produeix ara?
Quan es va fer el Pacte de Sant Sebastià  ja s’havia declarat la república catalana, i en la constitució va aparèixer un nou tipus d’organització autonòmic. Això va desencadenar en que el govern formés les autonomies i els permetés tenir més poder del que havien tingut fins ara. Aquestes reformes es van dur a terme per tal de frenar el moviment separatista.  Les úniques competències en matèria de les quals no els hi pertanyien eren la economia, social, educativa i cultural.
B.      Redacta un breu informe sobre els  estatuts del País Basc
L’estatut del País Basc va ser anomenat estatut estrella, aquest era de caràcter confessional i poc democràtic i era totalment incompatible amb la legalitat democràtica republicana. No obstant això, aquest estatut va ser rebutjat ja que era molt conservador. Més endavant va agafar el model de l’estatut de Catalunya (model més esquerrà).
El model actual que hi ha al País Vasc és el del 1979: Estatut de Garnica.

2.4   Els problemes de la coalició republicanosocialista:
A partir de les fonts que tens a continuació i dels apunts del moodle, explica la insurrecció de Casas Viejas i relaciona-ho amb els problemes de la coalició republicana i socialista i amb fets com la sanjurjada i el triomf de les dretes a les eleccions del novembre del 1933
“El episodioa de Casas Viejas tuvo una resonancia enorme por la brutalidad con que habían actuado las fuerzas de la Guardía de Asalto, un cuerpo creado por la República para desvincularese de la imagen represora y violenta de la Guardia Civil. El levantamiento comenzó el 11 de enero con una huelga y, como era habitual ya, con un ataque al cuartel de la Guardia Civil en el que hubo algunos heridos. La llegada esa misma tarde de una compañía de guardias de asalto al mando del capitán Rojas dispersó a los atacantes, algunos de los cuales se refugiaron en la choza de un anarquista apodado Seisdedos,manteniendo como rehén a un guardia que estaba herido. Para acabar con la resistencia la choza fue incendiada y mueron abrasados varios campesinos con sus familiares, entre los que se encontraban mujeres y niños. Después, al menos catorce peones agrícolas fueron fusilados. El resultado, un total de 21 muertos, de los cuales muchos ni estaban sindicados ni habían secundado la huelga.”
Extret de : http://gestindelamemoria-felix.blogspot.com.es/2010/03/blog-post_1999.html
  
Les persones que treballaven al camp estaven nervioses perquè no es duia a terme la reforma agrària, i estaven en una situació de fam i misèria, llavors es va començar a crear un clima de violència revolucionària que desencadenar en la col·lectivització de la terra.
Tot va començar amb la radicalització de la CNT tornant-se “antisistema” . A Casas Viejas el que va passar va ser que es va produir una vaga per part d’alguns ciutadans que va desencadenar en la mort d’un voltant de 21 persones a causa de la brutalitat per part de la Guardia de Assalto.
D’una banda hi havia els moderats i per altra banda, els radicals. Hi ha un procés de radicalització.

3.       LA CATALUNYA AUTÒNOMA

3.1   L’estatut de Catalunya:
 
Font 1                                                                                                
Pregunta sobre la Font 1:

A.      Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
És una font fotogràfica, secundària que mostra cartells de caire polític reproduïda d’un llibre d’història, en concret cartells que demanen la participació en el referèndum de l’Estatut del 2 d’agost de 1931.
B.      Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font
La font és dels primers mesos de la II República a Catalunya, quan després d’haver-se elaborat un projecte d’Estatut (el denominat de Núria), es sotmeté a referèndum del poble de Catalunya, resultant aprovat per amplíssima majoria. Posteriorment al referèndum, la nova Constitució republicana reconegué el dret a la l’autonomia regional i l’any següent, 1932, s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, modificant-se l’aprovat en referèndum.
C.      Expliqueu la consigna següent que apareix a la font “fa mig segle que els nostres avis i els nostres pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltres hem d’acabar-la amb la victòria, votant l’Estatut de Catalunya”
Fa referència al caràcter de l’Estatut en tant que culminació d’unes reivindicacions per l’autonomia iniciades en l’últim quart del segle XIX: Sobretot fa referència al catalanisme polític, la victoria d’aquest.
D.      Explica les principals diferències entre l’Estatut de Núria i l’estatut aprovat finalment el 1932
Després d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals aprovaren l'estatut català, i ofereixen la seva ratificació per referèndum.
Al referèndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi participà al voltant d'un 75% del cos electoral, i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per àmplia majoria popular. Finalment el 9 de setembre el parlament espanyol ratificà l'Estatut de Catalunya
E.       Quins altres estatuts ha tingut Catalunya?
L’Estatut de Catalunya del, 1979 i del 2006.

3.2   La Generalitat de Catalunya:
“A nosotros, señores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una época en que Cataluña no está en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Es probable que el primer Borbón de España creyese haber resuelto para siempre la divergencia peninsulardel lado de allá del Ebro con las medidas políticas que tomó. Sigue un largo silencio político en Cataluña; pero en el siglo XIX vientos universales han depositado sobre el territorio propicio de Cataluña gérmenes que han arraigado y fructificado, y lo que empezó revestido de goticismo y romanticismo no se ha contentado con ser un movimiento literario y erudito, sino que ha impelido, robustecido y justificado un movimiento particularista, nacionalista […], que es lo que constituye hoy el problema político específico catalán […]. Cataluña dice, los catalanes dicen: «Queremos vivir de otra manera dentro del Estado español». La pretensión es legítima; es legítima porque la autoriza la ley, nada menos que la ley constitucional. La ley fija los trámites que debe seguir esta pretensión y quién y cómo debe resolver sobre ella. Los catalanes han cumplido los trámites, y ahora nos encontramos ante un problema que se define de esta manera: conjugar la aspiración particularista o el sentimiento o la voluntad autonomista de Cataluña con los intereses o los fines generales y permanentes de España dentro del Estado organizado por la República.”

FONT: Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaña, en el debat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 27 de maig del 1932. Reproduït a Manuel AZAÑA.Sobre la autonomía política de Cataluña.

 Selecció de textos i estudi preliminar d’Eduardo García de Enterría. Madrid: Tecnos, 2005, p 101-102.
A.      Descriviu el tipus de Font i digueu de què tracta
Aquest text és un fragment del discurs pronunciat pel president del Consell de Ministres Manuel Azaña al Congrés dels Diputats el 1932 en ocasió del debat parlamentari per a l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Es tracta d’una font secundària (és a dir, posterior als fets), en concret d’un text de caràcter polític que defensa l’aprovació del projecte d’Estatut i que cal situar en l’anomenat Bienni Reformista de la Segona República Espanyola.
B.      Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la Font
Una vegada aprovat a Catalunya el projecte d’Estatut, es va presentar a les Corts espanyoles per ser aprovat. El debat es va postergar fins que s’aprovés la Constitució i es va reprendre l’abril del 1932. El discurs del president Manuel Azaña en favor de la concessió de l’autonomia a Catalunya, al qual pertany aquest fragment, es va produir en aquell moment del tràmit parlamentari i va ser important per combatre les posicions contraries a l’aprovació del text. El context històric és el del Bienni Reformista (1931-1933), en què va governar una coalició republicanosocialista.
C.      Expliqueu les idees principals que conté la Font
Al fragment proposat, Azaña comença cridant l’atenció sobre el descontentament català que té lloc en aquell moment. El president recorda les mesures centralitzadores adoptades per Felip V. A continuació parla de la Renaixença i assenyala que aquell moviment romàntic, erudit i literari, es transformà en un moviment polític nacionalista. Azaña assenyala les profundes arrels amb què s’ha assentat aquest moviment a Catalunya. Segons el polític republicà, Catalunya pot aspirar legítimament a «viure d’una altra manera dins l’Estat espanyol», perquè la Constitució fixa els procediments per acomplir aquesta pretensió d’autonomia política i el projecte d’Estatut ha acomplert el mandat constitucional, per tant té ple dret a ser debatut i aprovat per les Corts de la República. El president pensa que els catalans han acomplert els tràmits i que ara és el Parlament qui ha de buscar la manera d’harmonitzar les aspiracions catalanes amb els interessos generals de l’estat.
D.      Expliqueu l’obra de govern de la Generalitat fins el 1936
L’obra de govern i legislativa de la Generalitat referida al foment de l’ensenyament primari i secundari i al moviment de renovació pedagògica, a la creació de la Universitat Autònoma, a la creació del Consell del Treball, d’organismes d’assistència social i de foment agrari i a la Llei de Contractes de Conreu de 1934 que venia a resoldre el principal conflicte agrari, així com el conflicte que es produí arran de la declaració de la seva inconstitucionalitat i nova aprovació pel Parlament i entrada en vigor el 1936 després de la suspensió de l’Estatut arran dels Fets d’Octubre de 1934.
Després, es presenten les dretes totes unides en les eleccions, mentre que les esquerres es presenten dividides.


4.       BIENNI CONSERVADOR ( novembre 1933 – febrer 1936)
4.1   Eleccions novembre del 1933

  

Font : Dones votant eleccions del 1933                        Font: Clara Campoamor, míting del 1931



A.      Busca informació sobre Clara Campoamor i el seu paper en la instauració del vot femení.
Clara Campoamor, amb la seva lluita quasi en solitari, va ser la primera dona diputada al parlament. Va ser clau per instaurar el vot de la dona durant la segona República.
Va crear la unió Republicana Femenina i es considera una de les impulsores del sufragi femení.
Malauradament, va haver d’emigrar d’Espanya degut a l’esclat de la guerra civil i va morir exiliada a Suiza.

B.      Quines són les causes que expliquen el triomf electoral de les dretes a les eleccions del novembre del 1933
El resultat de les eleccions de novembre de 1933, en què van votar per primera vegada les dones va ser la derrota dels republicans d'esquerra i dels socialistes i el triomf de la dreta i del centredreta, a causa fonamentalment al fet que els partits d'aquesta tendència es van presentar units formant coalicions, mentre que l'esquerra es va presentar dividida. La coalició de la dreta no republicana va obtenir al voltant dels 200 diputats


4.2   El conflicte rabassaire de Catalunya


“Article 1. Són objecte d'aquesta Llei de contractes de conreu i s’entenen compresos sota aquesta denominació els de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i en general tots els actes i contractes, qualsevulla que sigui llur denominació, pels quals es cedeix l'aprofitament d'una finca rústica a persona diferent del propietari, sempre que sigui l'explotació de naturalesa agrícola. 

Article 10. La durada mínima dels arrendament regulats en aquesta Llei serà de sis anys. Si l'arrendatari durant el darrer any del termini contractual (...) no avisa l'arrendador, per escrit, la seva voluntat de donar per acabat el contracte, s'entendrà tàcitament que opta per la pròrroga per un període de sis anys més, i així successivament.

Article 14. En acabar el termini contractual o alguna de les seves pròrrogues, el propietari podrà donar per finit el contracte i reprendre la terra quan s'obligui a conrear-la directament ell o els seus descendents o afillats de dret que facin vida comuna amb ell. 

Article 43. El conreador de terres, a tıtol de contracte agrícola, té el dret d'adquisició del seu domini mitjançant l'abonament del seu valor al propietari. 

Article 44. Per a l'exercici dels drets d'adquisició és necessari (...) que els contractes s'hagin mantingut per un període de més de divuit anys.”
Llei de contractes de conreu  (11 d'abril de 1934)
A.   A qui afectava la Llei de Contractes de Conreu? A qui beneficiava i a  qui perjudicava?. Digues en quines idees del text et bases per deduir-ho.
Els Rabassaires eren arrendadors que conreaven vinyes amb contractes de “Rabasa morta”: a canvi de posar en explotació terra abandonada i plantar-la de vinya podien conrear-la fins la mort de la rabassa -almenys, uns cinquanta anys.
Aquesta llei va perjudicar en gran part del país, sobretot, en zones agrícoles.

Terres sense explotació (amb propietari però sense ser treballades) seran cedides durant sis anys, a una altre persona (normalment pagesos) perque la puguin treballar i treure’n benefici. Passats aquests sis anys el propietari que va perdre les terres les haurà de treballar, i en el cas de que no les reclami, la terra serà expropiada uns altres sis anys més.
Els conreadors de les terres, si prèviament han treballat la terra durant vuit anys, si volen i tenen els diners per adquirir la terra, el propietari l’haurà de cedir obligatòriament.

B.    Indiqueu què era el contracte de rabassa morta i quins sectors socials i polítics s'hi van oposar.
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
La rabassa morta era un contracte en el que se li cedia a un agricultor una porció de terra perquè conreés vinyes en ella mentre visquessin els dos terços dels vinyes que plantés. A canvi, havia de lliurar al propietari una part de la seva collita anual. Fins que no és morís aquets dos terços no podrien accedir els camperols a treballar la terra.
S’oposaven els terratinents  que es van unir a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), el qual juntament amb la Lliga Catalana (partit), van presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat de Catalunya s'excedia en les seves competències, prioritzant els seus interessos econòmics per sobre de l'autonomia catalana.
El Tribunal de Garanties Constitucionals, que era de dretes, va donar la raó als terretinents i es va anul·la la llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya va tornar a aprovar  la llei i finalment, el govern espanyol va pactar amb la Generalitat catalana de fer algunes reformes al reglament de la llei per tal de moderar-la.



C.    Qui presidia i a quines forces polítiques pertanyia el govern central en aquell moment  (abril 1934)? I el govern de la Generalitat?
Durant el 1934 al govern central hi havia el Partit Republicà Radical de dretes, que era presidit per Alejandro Lerroux. Mentre que a Catalunya governava Lluís Companys (que va succeir a Macià) dins del partit Esquerra Republicana (era de esquerres). És per això que hi havia una tensió entre el govern central i el govern de Catalunya.
D.   Quina posició van prendre aquests dos governs vers la Llei de Contractes de Conreu?
Enfrontament amb el govern autonòmic (ERC està a favor dels rabassaires, en canvi, la lliga regionalista (dretes) donen suport als propietaris). Dintre dels nacionalistes, també hi ha un enfrontament amb els autonòmics. 
El Govern de Lerroux es va oposar i va prohibir la llei. Per un altre banda, Companys no fa fer cap cas i va tornar a posar en peu la llei. Finalment va acabar en un pacte en fer unes reformes al reglament de la llei per moderar-la.



4.3   La revolució d’octubre del 1934

 
Font 1: Els fets d’octubre del 1934, Arxiu Aisa
“A la hora presente, la rebeldía ha logrado perturbar el orden público, y llega a su apogeo. El movimiento queda circunscrito a Asturias y a Cataluña. En Asturias, el ejército está adueñado de la situación y en el día de mañana quedará restablecida la normalidad. En Cataluña, el Presidente de la Generalidad, con olvido de todos los deberes que le impone su cargo, su honor y su autoridad, se ha permitido declarar el Estat Catalá. Ante esta situación, el gobierno de la República ha tomado el acuerdo de declarar el estado de guerra en todo el país. Estad seguros de que ante la revuelta social de Asturias y ante la posición antipatriótica del gobierno de Cataluña, que se ha declarado faccioso, el alma del país se levantará en un arranque de solidaridad nacional (...)”

 Font 2: A. Lerroux, fragmento del discurso pronunciado por la radio a toda España el dia 6 de octubre de 1934 a les10 hores de la noche
A.      Descriviu els dos  tipus de font i digueu de què tracten
És una font primària (època del qual parla), iconogràfiques i parla dels fets d’Octubre del 1934.
B.      Digueu quin és el context històric al qual pertanyen
Pertany al bienni conservador, just després què les dones poguessin votar i quan les dretes van guanyar. Després de la revolta d’Astúries i després de la proclamació de la república catalana.
C.      Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets d’Octubre del 1934 i les conseqüències que va tenir fins el 1936
La coalició de les dretes, que fan que acabi el bienni conservador, van arribar al acord que governés el partit Leurox. Dins d la coalició de dretes, governen els més moderats.
Desencadena el poder en el govern de la celda (radical), és un perill perquè ho veuen com un partit feixista. El govern, però, va quedar empresonat.



4.4   La crisi del segon bienni

A.      Busca informació sobre la situació del General Franco durant la II República.
Franco no era partidari del nou govern republicà, establert després de la proclamació d'abril de 1931. Tampoc era partidari de l'esquerra de la qual la república si ho era. No obstant això, la prudència que tenia en assumptes polítics el va portar a acceptar la República i jurar-li fidelitat. Quan es va produir la revolta contra el govern de Sanjurjo al 1932, es va negar a participar-hi.
El nou govern republicà estava disposat a restar poder als grups militars. El 1933 triomfa la centredreta, i el primer ministre Lerroux nomena a Franco com a assessor militar del Govern. Però en 1936 triomfa a les eleccions el Front Popular, una coalició de partits d'esquerra. Per prevenir un cop d'estat, intenta dispersar gent que pugui realitzar-los, però el pla ja estava en marxa i esclata la Guerra Civil Espanyola.
B.      Busca informació sobre el cas d’Estraperlo i l’Afer Nombela i relaciona’ls amb el final del bienni negre.

El cas d’Estraperlo va ser un cas de corrupció que afectava directament al president del govern, Lerroux. L'escàndol va estar provocat perquè uns estafadors holandesos van inventar una de ruleta per als casinos que es caracteritzava perquè tenia trampa. Van aconseguir llicència per a que es comercialitzes a Espanya subornant a un dels nebots de Lerroux i altres càrrecs del govern. Lerroux va dimitir i va cedir el govern temporalment al Blasquista Ricardo Samper. Finalment, Alcalà-Zamora optà per convocar eleccions per a Febrer de 1936, on triomfa el Front Popular, que fa que es produeixi el cop d’estat més endavant.



5.       EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer del 1936)

“Acción Popular ¡Contra la revolución y sus cómplices!
Revolución o contrarrevolucion. Anti-España o España.
O ellos o nosotros. Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal.
El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y  un insensato. Hay que aplastar la Revolución. Todo el poder para el Jefe.
¡Votad a España! ¡Contra la Revolución y sus cómplices!
Elector: Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egoísmo el próximo 16 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como un vulgar ciudadano, no dejes de votar.
En las pasadas elecciones no lo hiciste. ¿Te lo impidió una gran enfermedad? ¿O, por el contrario, fue la satisfacción de un capricho, o lo que es peor, tu cobardía, la causa de que no cumplieras tu deber de ciudadano?
Tu voto hace falta a España.
Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos españoles.”
Propaganda electoral de la CEDA, 1936


Eleccions del 16 de febrer del 1936 a Espanya:


A.      A partir de les fonts històriques explica les idees
 fonamentals del programa de El Bloque Nacional

  • Tothom a de votar qui no ho faci serà un traïdor i un criminal.
  • Tothom que tingui propietats ha d’ajudar al front contrarevolucionari.
  • S’ha de vèncer a la revolució i tot el poder s’ha de quedar en el cop de l’estat.
  • Aquestes eleccions són per Espanya.
  • Tot el poder és pel cap.
B.      A qui es dirigeix?
El CEDA es dirigeix a tots els espanyols perquè vagin el 16 de Febrer de 1936 a votar als col·legis electorals. Terratinents, burgesos, etc.
C.      A qui considera enemics? Considera enemics a tothom que no vagi a votar i també van contra el marxisme.
                                        
  Propaganda electoral, eleccions espanyoles febrer del 1936                      
A.      Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta
Aquesta font es primària i es iconogràfica . El contingut és polític.  Aquesta font tracta de les eleccions espanyoles del 16 de febrer del 1936 i són uns cartells fets pel FRENTE POPULAR. El que pretén el FRENTE POPULAR és que la gent vagi a les urnes a votar i que votin a ells.  La imatge de les esquerra rememora totes les dates importants per a la República i ja han emmarcat la del 16 de febrer del 1936 ja que pensen que serà important.
B.      Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font
El 16 de febrer del 1936 és celebraven a l’estat les eleccions generals a les quals el Frente Popular tenia el suport de la CNT. Al 1935 va entrar en crisi el govern de la CEDA, i després d’uns problemes Lerroux va haver de dimitir i cedir el càrrec. A conseqüència d’això finalment Alcalá-Zamora va convocar les eleccions del 16.02.1936
C.      Quines tendències polítiques agrupava el Frente Popular i quin era el seu programa polític?
Les tendències polítiques que tenia el Frente Popular eren d’esquerres, socialistes i republicans i el seu programa polític consistia en :
-Amnistia  política dels presos de la Revolució de 1934.
-Destitució d’Alcalá-Zamora i Azaña president.
-Recuperar la reforma agrària.
-Restaurar l’Autonomia catalana.       
-Es posa en vigor la reforma agrària.
D.      Quin paper hi va jugar la CNT? I en les anteriors eleccions? A què creus que es deu aquest canvi?
El paper que va tenir la CNT en les anteriors eleccions van ser les que van convocar un alçament revolucionari contra la República. A causa d’aquests fets l’esquerra va arribar dividida a les eleccions del 1933. A les eleccions del 1936 la CNT va demanar el vot pel Front Popular ja que així la seva victorià implicaria treure als presos de les presons. Aquest canvi es deu a que ells volien que sortís de les presons a totes aquelles persones que van detenir per l’alçament revolucionari del 1933.



A.   Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.
Aquesta font és secundaria ja que es d’un llibre d’història d’Espanya publicat al 2005.
És una font cartogràfica i de contingut polític. Aquesta font tracta dels resultats a les eleccions electoral de febrer de 1936 en que el Front Popular va guanyar les eleccions en bona part de l’estat.
B.    Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.
El 16 de febrer del 1936 és van celebrar a Espanya les eleccions que van tenir un 72% de participació.  En aquestes eleccions el parlament va quedar dividit en dos gran blocs, però amb una majoria molt clara del Front Popular. En general van guanyar-hi al centre del país i a Galicia i va predominar a les zones rurals.  L’esquerra va guanyar en el litoral mediterrani, al nord miner i industrial i a les grans ciutats. Mesos després va haver-hi una violència creixent, van assassinar al tinent Castillo i a Calvo-Sotelo, així al 18 de Juliol de 1936 es va produir el cop d’estat.
C.    Expliqueu a partir de la font a quines parts d’Espanya triomfà el Front Popular i a quines altres els partits de dretes.
El front Popular va triomfar a Catalunya, Extremadura, Astúries i Madrid per complet a gairebé tota Andalusia i a bona part de Galicia menys a Lugo i finalment a tot  el litoral Mediterrani i les altres dretes van guanyar a les Illes Balears i Canàries i a les dues castelles i algunes parts d’algunes comunitats.
Triumfen en zones on hi ha més influència anarquista (radicals/malestar), que no pas socialista.

Eleccions del febrer del 1936 a Catalunya:

                                                                Front d'Esquerres                  Front Català d'Ordre

                                                                       %            diputats                    %            diputats         % votants

                 Barcelona ciutat                          62,6%            16                    37,3                4             64,7

                 Barcelona circunscripció            60,9               11                    39                    3             73,8

                 Girona                                           57,6                  5                   42,3                  2            71,6

                 Lleida                                             54                    4                    45                     2             71,9

                 Tarragona                                     57,2                 5                    42,4                 2              73,3
                 TOTAL                                           58,9                  41                    41                 13             71,3
                                              Risques, M.: Història de la Catalunya contemporània
Resultats a Catalunya de les eleccions al Parlament Espanyol al febrer de 1936

A.      Descriviu el tipus de Font i digueu de què tracta.
Aquesta font és secundària. És una font gràfica, ja que ens aporta un seguit de dades de les eleccions. El tema de la font és els resultats de les eleccions del 1936 a Catalunya i el context polític. Aquesta font ens aporta un seguit de dades i ens diu el percentatge de la gent que hi ha participat a cada província i els guanyadors d'aquestes eleccions.
B.      Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la Font
El context històric que proporciona la font és les eleccions del 1936 a Catalunya, aquestes eleccions es van produir dintre del període de la II República (1931-1936). L'esquerra va ser molt castigada abans de les eleccions i van formar un partit anomenat Izquierda Republicana i també es va formar el Frente Popular, en la formació d'aquest partit entraven ERC, Partit Sindicalista, PSOE, POUM...El POUM va ser un partit de comunistes independents que va tenir molta importància a Catalunya.
C.      Expliqueu els resultats de les eleccions
Van guanyar les eleccions el Front d'Esquerres obtenint un 58,9% dels vots i 41 diputats, en canvi, van perdre el Front Català d'Ordre amb un 41,1 % dels vots i amb 13 diputats. En aquestes eleccions van votar un 71,3 % de la població, aquest percentatge va ser força elevat, respecte les anteriors eleccions.
D.      Indiqueu el programa polític del Front d'Esquerres i del Front Català, quins partits agrupen principalment cada agrupació política.

Front d'Esquerres: tenien com a objectiu l'amnistia política i social dels empresonats per la seva participació als fets del sis d'octubre de 1934, el restabliment total del
govern autònom de Catalunya, la vigència de l'estatut de Núria, l'acabament del traspàs de serveis i el restabliment de la lleu de Contractes de Conreu.
Front Català: no tenien un programa polític coherent, buscaven derrotar al Front d'Esquerres i estaven encontra de l'alliberament dels presos dels fets del sis d'octubre de 1934.

Realitza un breu anàlisi comparatiu de les tres eleccions generals durant la II República espanyola tot relacionant-les amb les etapes polítiques que la componen. Pots seguir el següent esquema: Introducció ( descripció de la font històrica) desenvolupament del tema ( anàlisi més profund de la font i relació amb els períodes ) conclusió i síntesi.
Les tres eleccions generals que es van dur a terme durant la II República van ser molt diferents a nivell de resultats i també de participants, ja que el primer any va guanyar amb  claredat l’esquerra, les segones va guanyar la dreta però seguida d’aprop pel centre i a les terceres va guanyar amb claredat l’esquerra.
El nombre de participants era més alt. En les primeres eleccions van participar 4,5 milions de persones aproximadament, en les segones 8,5 milions de persones aproximadament i en les del 1936 van participar uns 9,5 milions de persones aproximadament. Això vol dir que poc a poc més gent tenia el dret a vot i l'exercia.
Podem veure com a les primeres eleccions va guanyar amb claredat l'esquerra però a les següents va tenir una gran davallada 1/3 dels escons de les eleccions del 1931 i al 1936 va recuperar gairebé tots els escons respecte les primeres eleccions. La dreta a les segones eleccions va obtenir uns molt bons resultats igual que el centre.
Per tant, podem dir que en conjunt les eleccions del període de la II Rep. no van tenir un mateix guanyador any rere any, això es degut a que la gent no tenia a partit polític favorit i no estaven d'acord al 100% amb cap partit polític.


6.       EL COP D’ESTAT (juliol del 1936)

General Sanjurjo

General Franco

Queipo de Llano

General Goded

General Mola

A.      Explica el paper que van tenir els següents personatges en el cop d’estat del 17 de juliol del 1936
General Sanjurjo: Ell va ser un general de l’exèrcit que el que s’anava movent depenent de qui estigués al govern, va realitzar un intent de cop d’estat que va ser fallit. Anava a ser l’escollit per estar al capdavant de la dictadura, però quan anava a assumir el càrrec va patir un accident d’avió en el qual va ser la única víctima (vol privat).

General Mola: Va ser un militar espanyol i un dels principals precursors de la dictadura, volia sembrar el caos a Espanya perquè així la gent tingués por del nou “govern” i pugés al poder sense cap tipus d’inconvenient al poder el general Franco.

General Goded: Va ser un militar d’ascendència catalana nascut a Puerto Rico que va capitanejar la revolta militar de Barcelona a l’inici de la Guerra Civil Espanyola.
Goded va ser jutjat i afusellat per les forces fidels de la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona. 

Queipo de Llano: Després del seu descontent veient la direcció que estava prenent la segona república juntament amb Sanjurjo i Mola va ser un dels principals causants del cop militat, el va ser qui va dirigir el cop militar a Sevilla iniciant a la mateixa ciutat una molt forta repressió que va causar un gran nombre de morts.

General Franco: Va ser un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme, amb la legió Còndor i amb material bèl·lic modern, i del feixisme italià. Aquests favors serien retornats amb el seu suport a les potències de l'Eix amb la Divisió Blava. Fou un dels oficials que iniciaren el fallit del cop d'estat del 18 de juliol, el qual comportaria una Guerra Civil espanyola que es perllongà per tres anys, amb més de mig milió de morts entre els dos bàndols.        

B.      Qui és el president de la Generalitat en aquell moment? I el president de la República i el cap del govern central ?

El president de la generalitat en aquell moment era Lluis Companys i el president de la república era Diego Martínez Barrio.


1 comentari:

Subscriure's a: Missatges (Atom)