Fent un clic podeu fer gran aquest esquema / eix cronològic del Origen i consolidació del catalanisme |
La
renaixença: Moviment
literari i cultural
Objectius:
-Recuperació
de l’ús del català i de la identitat catalana a través de l’assimilació de
pàtria i llengua
-Recuperació
del passat medieval i de la personalitat col·lectiva catalana
Destaquen:
-
1833 Oda “La pàtria” de Bonaventura Carles Aribau
-
1841 “poesies” de Rubió i Ors
-1877
“ l’Atlàntida” de Jacint Verdaguer.
Dues tendències en la recerca del
model de llengua catalana:
Els
Jocs Florals: Recuperació
del català medieval arcaïtzant: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís
Oller...
Els
Jocs Artificials: “El
català que es parla ara”: Frederic Soler, Josep Anselm Clavé, Abdó
Terradas i Valentí Almirall
2. EL CATALANISME COM A MOVIMENT POLÍTIC: FEDERALISME
Durant el regnat d’Isabel II
predomini del catalanisme cultural. Crítica al centralisme
i naixement del federalisme de la mà del
republicanisme: Partit Republicà democràtic
federal
(Francesc Pi i Margall i Abdó Terradas) d’àmbit estatal.
Durant la Restauració: Josep M. Vallès i Ribot (1883) proposa un projecte de
Constitució
de l’Estat català dins la Federació espanyola à
Desacord i allunyament del projecte de
F. Pi
i Margall de caràcter més social i espanyolista.
PROJECTE
DE VALENTÍ ALMIRALL (dècada
del 1880)
Valentí Almirall (trencament amb Pi i Margall)
- 1879 Fundació de Diari
català: primer diari íntegrament en català
- 1880 1r congrés catalanista
- 1882 Creació del Centre
Català. 1r partit catalanista d’àmbit
català
- 1883 2n congrés catalanista
- 1885 Memorial de Greuges. El Centre català fa un míting a la Llotja de Barcelona i redacten el Memorial de Greuges. En aquest memorial hi denuncien: L'excessiu centralisme, reclamen el proteccionisme per a la industria catalana i demanen la separació entre el dret civil català i l'espanyol.
Cal especificar que aquest memorial és redactat per la Burgesia industrial catalana, els intel·lectuals catalans i pels estats catalanistes.
Cal especificar que aquest memorial és redactat per la Burgesia industrial catalana, els intel·lectuals catalans i pels estats catalanistes.
Fracàs del projecte de V. Almirall: Massa catalanista per la majoria de republicans,
massa republicà per ala
majoria de catalanistes, massa
progressista per la burgesia
catalana i component social massa feble per
atraure les classes populars. S’oposa a
l’Exposició Universal de Barcelona
(1888)
Valentí Almirall: Un dels pares del catalanisme
3.FORMACIÓ DE LA LLIGA DE CATALUNYA (escissió del Centre Català)
La lliga de Catalunya reivindica:
- El català com a llengua oficial
- La protecció de la industria catalana
- El dret ciutadà català
- Volen més autonomia
L'any 1888 escriuen el missatge a la reina regent on demanen l'autonomia de Catalunya.
A l'any 1889 la campanya de defensa del dret civil és reconeguda com la primera victòria catalanista.
3.1 El catalanisme més conservador (Década del 1890)
- Durant l'implantacó de l'Estat liberal (Carlisme)
- Durant la restauració (Liberalisme conservador)
Enric Prat de la Riba: Catalunya endins
Francesc Cambó: Catalunya enfora
La lliga regionalista és un partit homogeni a Catalunya durant la primera dècada del segle
XX. Té com a suport social a la burgesia industrial i a la burgesia agrària. S'inicia la batalla
entre catalanistes (de la lliga) i republicans (Lerouxistes: anticlericals, antimonàrquics, anti-
catalanistes, busquen el populisme i són diferents que els anarquistes.) Comencen les
discrepàncies internes en relació a la negociació o no amb el govern central (al 1904
Alfons XII visita Barcelona). Entre 1914 i 1925 lideren la Mancomunitat.
5. EL MOVIMENT DE SOLIDARITAT CATALANA (1906-1909)
La lliga de Catalunya reivindica:
- El català com a llengua oficial
- La protecció de la industria catalana
- El dret ciutadà català
- Volen més autonomia
L'any 1888 escriuen el missatge a la reina regent on demanen l'autonomia de Catalunya.
A l'any 1889 la campanya de defensa del dret civil és reconeguda com la primera victòria catalanista.
3.1 El catalanisme més conservador (Década del 1890)
- Durant l'implantacó de l'Estat liberal (Carlisme)
- Durant la restauració (Liberalisme conservador)
El vigatanisme: Moviment cultural i intel·lectual
impulsat per les institucions eclesiàstiques de Vic al voltant de la figura del
bisbe de Vic J. Torres i Bages que impulsà un catalanisme d’arrels
cristianes. El vigatanisme defensa: La familia, la propietat privada, l'immobilisme, el model social més cristià i els bisbes catalans.
UNIÓ
CATALANISTA I LES BASES DE MANRESA:
- No és un partit polític (Sí és una unió de grups catalanistes)
- Amplia la difusió del catalanisme
- Té una forta influència en el món rural
- Té com a bases socials, la burgesia mitjana i els intel·lectuals.(No té suport de la burgesia i les classes socials baixes)
- És la veu de Catalunya
- Hi ha una divisió interna entre: Partit polític i agrupacions d'entitats.
1891-
La lliga Catalanista crea la UNIÓ
CATALANISTA: Federació
de tots els grups catalanistes comarcals ( publicacions, ateneus i associacions
diverses) amb un programa comú
- Té el suport de la Catalunya rural.
Tot i tenir una base social escassa (burgesia mitjana i intel·lectuals) serveix
com a òrgan de difusió i per desvetllar
consciència catalanista
- Editen el diari La
veu de Catalunya
- El 1892 es reuneix l’Assemblea de
Delegats de la Unió Catalanista a Manresa i redacta les Bases
per a la Constitució Regional Catalana,
conegudes com a BASES DE MANRESA: un recull dels principis del
catalanisme polític. En aquesta assemblea demanen:
- Principis del catalanisme polític conservador
- 17 articles
- Sobirania de Catalunya (Poder regional): Servei militar voluntari, educació, finances, ordre polític, legislativa, exercir càrrecs públics, el català com a llengua oficial i recuperació de les institucions catalanes antigues (audiència reial i corts).
- Poder central: Política exterior, exèrcit, infraestructures i pressupost anual.
3.2. Causes de la formació de la unió regionalista al 1899:
- Crisis del 98: Pèrdua de les colònies, desprestigi del bipartidisme de la restauració (dels partits dinàstics) i partits catalanistes autonòmics amb un ideari i líders definits.
- Tancament de caixes: El govern era Francisco Silvela (conservador) i els ministres eren: Polavieja i Villaverde. Aquests augmenten els impostos directes, que provoca dificultats per finançar la guerra de Cuba. Aquest malestar provoca protestes: Els comerciants es neguen a pagar els impostos, hi ha un embargament de morosos, l'alcalde de Barcelona (Dr. Robert) decideix dimitir i esclata una vaga.
El 1990 la Unió catalanista funda el centre Nacional català fruit de la divisió interna entre els que volen participar en la política i els que no. Enric Prat de la Riba i F. Cambó.
El 1991, a les eleccions, es presenten conjuntament, Unió Regionalista i el centre Nacional Català. Es presenta una candidatura amb quatre presidents:
- Albert Rusiñol
- Bartomeu Robert
- Domènech i Montaner
- Sebastià Torres.
És el primer cop que en unes eleccions, guanya el partit catalanista i no pas, els dinàstics.
El 1991, a les eleccions, es presenten conjuntament, Unió Regionalista i el centre Nacional Català. Es presenta una candidatura amb quatre presidents:
- Albert Rusiñol
- Bartomeu Robert
- Domènech i Montaner
- Sebastià Torres.
És el primer cop que en unes eleccions, guanya el partit catalanista i no pas, els dinàstics.
4. LA LLIGA REGIONALISTA
Enric Prat de la Riba: Catalunya endins
Francesc Cambó: Catalunya enfora
La lliga regionalista és un partit homogeni a Catalunya durant la primera dècada del segle
XX. Té com a suport social a la burgesia industrial i a la burgesia agrària. S'inicia la batalla
entre catalanistes (de la lliga) i republicans (Lerouxistes: anticlericals, antimonàrquics, anti-
catalanistes, busquen el populisme i són diferents que els anarquistes.) Comencen les
discrepàncies internes en relació a la negociació o no amb el govern central (al 1904
Alfons XII visita Barcelona). Entre 1914 i 1925 lideren la Mancomunitat.
5. EL MOVIMENT DE SOLIDARITAT CATALANA (1906-1909)
Fets
del cu-cut + llei de jurisdiccions ------------ 1906 desencadenen la formació de
(1905 1906) (Solidariat
Catalana)
- Coalició
dels partits catalanistes.
- 1907 Programa
del Tívoli
-Triomf
a les eleccions del 1907
- Desapareix
per discrepàncies internes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada