8.1 Treball d'ampliació: Pa Negre

ACTIVITAT SOBRE LA PEL·LÍCULA PA NEGRE

1)    Elabora una petita fitxa tècnica i una sinopsi de la pel·lícula que inclogui la contextualització espaial i temporal.

- Títol pel·lícula: Pa Negre

- Any: Estrenada l’any 2010

- Duració: 108 minuts

- Gènere: Drama

- Idioma: Català

- País: Catalunya

- Director: Agustí Villaronga

- Guió: Agustí Villaronga (adaptació) i Emili Teixidor (novel·la)

- Música: José Manuel Pagán

- Repartiment dels personatges principals:

Francesc Colomer - Andreu

Marina Comas - Núria

Nora Navas - Florència

Roger Casamajor - Ferriol

Lluïsa Castell - Ció

Mercè Arànega - Sra. Manubens

Marina Gatell - Enriqueta

Elisa Crehuet - àvia

Laia Marull - Pauleta

Eduard Fernández - mestre

Sergi López - alcalde

Després de l'assassinat de Dionís Seguí i el seu fill, la família formada per Farriol, la seva esposa Florència i el seu fill d'onze anys Andreu,  s'enfonsa. 

Són els anys més durs de la postguerra rural a Catalunya i Andreu, que pertany al bàndol dels perdedors, veu com el seu pare, a qui admira, ha de fugir en veure’s amenaçat per les autoritats que volen carregar-li les morts.

La seva mare, sola i treballant dia i nit en una fàbrica tèxtil, no pot mantenir-lo, així que Andreu es veu obligat a abandonar la seva llar per viure en una masia al mig del bosc al costat de la seva àvia, les seves ties i els cosins. 

Andreu s'aplica en els estudis perquè vol arribar a ser metge i no patir més les humiliacions dels vençuts. Entre les seves noves relacions sorgeixen dues confidents: la seva cosina Núria, una nena devastada per tot el que li ha tocat viure, i un adolescent que sent la mort propera. 

Però la seva nova vida s'enfonsa quan el seu pare és detingut i condemnat a mort pels assassinats. Andreu, convençut de la seva innocència, intenta esbrinar qui o quins van ser els autèntics assassins. Ningú escapa a tanta falsedat, ni a la desolació moral que ha produït la guerra, ni tan sols el seu pare, la persona a la qual més admira. 

Quan el seu pare ha passat a ser un ídol caigut i ha estat executat, la seva única idea és sobreviure lluny d'una família de perdedors que no té res per oferir. L'ocasió se li presenta quan els senyors Manubens, els rics amos de la masia, que no tenen fills, li ofereixen apadrinar en els seus estudis i emportar-se'l a viure amb ells a la ciutat. Andreu no ho dubta, abandona a tothom per començar una vida totalment diferent, una vida nova.

Aquesta història ocorre a la Catalunya de la postguerra civil espanyola entre els anys 40 més o menys, 1939-1940, principalment a la plana de Vic.

2)    Tal com diu l’autor, Agustí Villalonga: “L’eix central sobre el qual s’articula la pel·lícula és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. Tot i que entre els seus personatges existeixen els que van guanyar i els que van perdre, no és una pel·lícula que planegi sobre els conflictes entre vencedors i vençuts, sinó que se centra directament en les emocions i els sentiments dels seus personatges. A través seu descobrim les terribles conseqüències de la guerra, lluny dels camps de batalla, com si donéssim llum a una fotografia antiga, on en una cantonada apareixen desdibuixats uns personatges grisos i descobríssim la seva vida íntima plena de contradiccions i misèries quotidianes, allunyant-nos de la temptació de mitificar-los com a herois i sobretot de jutjar-los”. Explica el diferent posicionament davant la postguerra del Farriol, la Senyora Manubens i la Núria.

El Farriol pertany a una classe social baixa. Això és degut principalment perquè va perdre la Guerra Civil, és a dir, anava a favor del bàndol republicà (o més coneguts en aquella època com rojos). Per tant, podem dir que els seus ideals són radicals i partidaris de la banda més d’esquerre. Tot i mostrar una bona actitud i un bon exemple per l’Andreu, té un passat dolent. Farriol intenta ensenyar bones maneres i amagar coses que han de suportar després d’haver perdut la guerra al seu fill. Però en gran part, també és odiat o mal vist a causa del problema de Pitorliua. Ell i Dionís van agredir a Marcel Salas, conegut com a Pitorliua, per ser homosexual. D’aquesta manera podem observar com Farriol té unes idees molt radicals i que, tot i ser del bàndol perdedor, no significa que sigui tan bona persona i una víctima.

La senyora Manubens, juntament amb el seu marit, són els amos de la masia on viu la família d’en Farriol. La senyora Manubens pertany a la classe alta i rica i, tot i que, intenta ajudar en Farriol, no comparteix els mateixos ideals ni opinions, ja que creu que en Farriol és culpable. Aquesta parella no té cap fill, tot i que en van tenir un, però va morir. Per això estan molt interessats a adoptar-ne un i, ja que en Farriol els hi va demanar, intentant adoptar l’Andreu (tal com acaba passant). Els Manubens li proposen una bona vida.

La Nuria és una nena marcada per tot el que li ha tocat viure (es va trobar el seu pare penjat a casa seva). La nena sembla saber-ho tot, ser conscient de tot, haver madurat abans d’hora. Té un caràcter molt pertorbador i, a més, el fet que tingui una mà amputada també li atorga un cert respecte.
En general podem distingir els personatges de la classe baixa amb l’alta pel pa que menjaven, és a dir, els rics menjaven pa blanc mentre que els pobres menjaven pa negre

3)    La pel·lícula és plena de símbols i metàfores. Què creus que simbolitzen els ocells? I el pa negre? I Pitorliua? Argumenta la resposta. Has vist alguna altra metàfora? Explica-la.

El pa negre del títol simbolitza la pobresa de la postguerra, especialment al bàndol dels vençuts, enfront dels dolços que prenen els rics i que el nen veu en les visites de la seva mare. No és, però, l'únic símbol de la pel·lícula.

Els ocells juguen un paper fonamental: d'una banda representen el lligam afectiu entre pare i fill (per això l'Andreu els destrueix en veure que el seu pare és un assassí) i, a més, són també una possibilitat frustrada de negoci que representa les aspiracions del pare.  

Pitorliua té un doble significat que reitera la idea de la pèrdua de la innocència: és l'au que Andreu i el seu pare crien a les golfes de la casa, amagatall de Farriol i el lloc on hi ha les gàbies, que Andreu simbòlicament destruirà a renegar del vincle familiar, i a més, representa el fantasma de l'homosexual assassinat.

4)    Què són “els topos” del franquisme? Relaciona-ho amb la frase que diu la Florència al principi de la pel·lícula “Des de la guerra, aquest bosc està encantat”

A Espanya, es va anomenar talp a les persones que van viure ocultes després de la Guerra Civil per escapar a la repressió franquista.

El drama de les guerres no es limita únicament a les víctimes que causen, a més perdura en les situacions que, en conseqüència, es deriven i es perllonguen. En els anys posteriors a 1939, quan oficialment es donés fi a la Guerra Civil espanyola, davant la repressió franquista, molts combatents, simpatitzants i càrrecs públics del legítim govern republicà van haver d’amagar-se. Eren habituals les batudes de recerca, els registres en domicilis i els controls policials als carrers i carreteres. La seva persecució era persistent i si se'ls trobava, la seva execució era més que probable.

Davant la impossibilitat d'escapar de la mort o fugir a un altre lloc, ocultar-se era l'única opció immediata de supervivència per a aquestes persones que, en el seu tancament, s'alimentaven sempre de l'esperança de poder canviar la seva situació. L'ús del terme  "talp " serveix per referir-se a aquestes persones.

En relació a la frase del principi de la pel·lícula: “Des de la guerra, aquest bosc està encantat” fa referència a la quantitat d’amagatalls que hi havia en els boscos, de fet, el simple bosc ja era un amagatall durant la Guerra Civil Espanyola. També ho podem relacionar amb els “Maquis”, és a dir, guerrillers armats d’àmbit rural i urbà. De fet, la gent s’arribava a amagar a qualsevol amagatall: golfes, soterranis, boscos, etc.

5)    La pel·lícula mostra molt bé la situació de la dona a la postguerra i els diferents posicionaments dels diversos personatges femenins, la doble moral de l’època, el predomini de la moral catòlica, la mentida...Elabora un petit informe posant en relació els diferents personatges femenins del mas: La Florència, la tia Enriqueta i la Ció.
La tia Enriqueta manté relacions amb un guàrdia civil que són motiu d'escàndol però, d'altra banda, rebutja un matrimoni de conveniència i lluita per la seva independència treballant com a modista. La tia Enriqueta és liberal, independent i poc responsable amb el deure comú de guardar les aparences. Tot el poble xafardeja sobre els escàndols que protagonitza, sobretot el dels guàrdies civils al bosc, i al final fuig fora de Catalunya amb el novici dels Camils, Xavier, ignorant per complet al desgraciat d’en Pere Màrtir, qui la ronda i desitjaria festejar amb ella (està sent pressionada per casar-se amb un veí major al qual no estima).

La Florència, la mare de l’Andreu, és una dona molt feinera i segura d’ella mateixa. Treballadora i defensora dels seus, arriba a l'ocultació de crims i intenta aconseguir el favor dels poderosos per salvar la gent que estima. La seva cunyada gran l'encoratja en aquest camí pràctic.

Ció, una dona vídua que té un fill, d’uns anys més gran que Andreu, treballa tenint cura de la casa de camp de la família més rica de la regió, els Manubens.

La Ció pot ser considerada un dels pilars base sobre els quals se subjecta l’estructura familiar, laboral i social de la masia, tant portes endins com en relació amb el poble.

6)    Valoració argumentada de la pel·lícula.Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt, de fet, el primer cop que la vaig veure ja em va agradar. M’agrada perquè explica la vida d’un nen que podria ser jo mateixa i de la relació amb els seus amics i pares en un temps molt complicat, i parla de tot allò que li passa amb la noia que li agrada, la seva àvia, els seus amics, etc. També explica com es viu a una masia i el contacte que té l’Andreu amb les feines del camp i la naturalesa.Un fet que realment m’ha agradat molt és que, a 'Pa negre' conflueix el relat rural, la lluita de classes, els fanatismes ideològics, les contradiccions ètiques, al mateix temps que es contraposa la innocència infantil a la perversió dels interessos adults.La pel·lícula ho és sobretot de sentiments, no sentiments buits o purament subjectius, sinó sentiments que tenen a veure amb la vida i les seves circumstàncies, amb la devastació moral d’uns i altres provocada per la guerra i la misèria, amb els ideals traïts. Val a dir que això passava en un món malèvol, com ho era el pa negre que per força havien de menjar.