Activitat 1: Macià contra Companys

“Macià contra Companys; les claus del 14 d’abril” intenta reflectir mitjançant un fals  documental el moment de la instauració de la Segona República, reflexiona sobre aquest moment històric tot responent les següents preguntes:

1. Documenta’t i explica les claus del naixement i les característiques de l’origen d’Esquerra Republicana de Catalunya
   Catalunya va viure al llarg de tot el segle XIX un seguit de transformacions socioeconòmiques que, com a conseqüència de la Revolució Industrial, desemboquen en el canvi profund d'una economia fins aleshores eminentment agrària. Aquest fet propicia la gènesi dels primers moviments socials progressistes i federalistes d'arrels profundament democràtiques i republicanes.
   
   Paral·lelament, la Renaixença cultural i literària del principi del segle XIX, contemporània en el temps a moviments com el Rissorgimento italià, el naixement de la Grècia moderna i la independència de Bèlgica, endega el procés de desvetllament nacional. La confluència i evolució d'aquestes dues realitats politicosocials al Principat de Catalunya, porten, durant el primer terç del segle XX, a la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com a punt de trobada de diverses organitzacions d'esquerres, que s'adonen de la necessitat de crear un front comú davant un Estat espanyol esclerotitzat.
2. Quines dues personalitats diferents  de perfil personal i polític representen Macià i Companys? Relaciona-ho amb els conflictes interns del naixement d’ ERC.
   El tret més notori d'aquestes personalitats tan diferents que foren Francesc Macià i Lluís Companys rau en un fet essencial: Macià ho feia tot pel seu ideal més preuat, la llibertat de Catalunya. Companys, en canvi, és el polític que evoluciona paral·lel al mateix temps que viu. Home republicà populista, amb més actuacions que objectius precisos i concrets, no és un idealista com Macià, és un audaç possibilista. Macià era un ferm partidari d'arribar políticament fins on fos possible, accelerant si calia la història. Va saber sumar el seu ideari a un altre de més gran projecció en el moment de la fundació d'ERC el 1931. Companys va fer equilibris en les diverses organitzacions que vivien al si d'ERC. L'enfrontament amb Macià en proclamar la República el superà, però alhora va saber adaptar-s'hi.
3. Explica perquè es parla d’improvisació en la proclamació de la República Catalana. Reflexiona sobre la vulnerabilitat dels processos històrics en tant que estan protagonitzat per persones amb les seves idiosincràsies, sentiments i emocions particulars.
   Es parla d'improvisació en la proclamació de la república catalana, ja que, es parla d'una forma d'iniciar la batalla entre Macià i companys. A més, es coneix la república com a un trencament polític pel fet que en menys de vint-i-quatre hores es passa d'un tipus de règim a un altre, però sense violència.
   Després del govern provisional (general Berenguer) no quedava gens clar cap a on anava la vida política espanyola i, per tant, també afectava Catalunya.
   Sobretot, amb el terme d'improvisació, fan referència al fet d'haver proclamat la república catalana sense haver-ho avisat a ningú, sense pactar-ho.
   
   
   
   
   Proclamació de la República a Barcelona
   
   
4. Coneixies el discurs de F. Macià? Al moodle tens l’enllaç al discurs real, com valores la tasca periodística dels reporters del documental  “Macià contra Companys” en la reproducció d’aquesta escena?
   Sí, sí que conec el discurs de F. Macià. Pel que fa a la tasca periodística dels reporters del documental dir que, ho expliquen com si hagués estat una decisió totalment improvisada, sense papers, sense haver-ho preparat anteriorment.
   Quan fan la reconstrucció d'aquella escena destaquen el gran entusiasme tant dels polítics com dels mateixos ciutadans.
   El moment en què Francesc Macià dóna el crit de: "Proclamo la República" els visitants comencen a felicitar-lo mitjançant aplaudiments i crits d'alegria.
   En general, es pot afirmar que els reporters d'aquesta escena tenen com a objectiu principal recordar aquest fet com a un moment agradable pel poble. Tot i que insisteixen que aquest fet es va dur a terme sense haver-ho parlat abans: com he dit abans, d'una manera improvisada
   
   
   
   Francesc Macià
5. Valora la reflexió final de Toni Soler sobre les contradiccions internes del catalanisme i relaciona-ho amb l’actualitat. Et sembla inevitable o creus que hi ha alguna solució a aquest conflicte? Podries relacionar-ho amb algun altre conflicte històric?
   Personalment penso que en el món polític sempre hi ha hagut contradiccions. Pel que fa a la reflexió final de Toni Soler em sembla molt bona. Actualment estem vivint per un moment molt semblant.
   Estem parlant del moment fundacional del catalanisme i de la Catalunya moderna. Entrant en la vida de Verdaguer em van caure alguns mites: que el poble català té alguna cosa especial, un codi genètic particular que li ha permès conservar la llengua malgrat les adversitats, i que som resistents: mentida, la llengua estava en plena dissolució a la Renaixença i Verdaguer és l'home clau que la dignifica. Hi ha un paral·lelisme amb aquella època –el despertar de Catalunya–, i l'actualitat. Per exemple el Memorial de Greuges, l'enfrontament entre la burgesia catalana d'aquell moment, és del tot actual.