El 12 d'abril del 1931, unes eleccions municipals convocades convocades pel cap de govern general
Berenguer i celebrades durant el govern de l'almirall Aznar, donen el triomf al partits republicans a
41 de les 50 capitals de província El Rei Alfons XIII, valorant que unes properes eleccions generals
donarien un resultat similar i havent perdut a més el suport de l'exèrcit, abandona l'exercici del
poder i parteix a l'exili. El dia 14 proclama la República, dirigida per un govern provisional
encapçalat per Niceto Alcalá Zamora, que després serà primer president de la República És clar la
caiguda de la monarquia no va ser un fet sobtat, i cal buscar les causes en el desprestigi en que
s'havia anat forjant, a partir de la farsa electoral ideada per Cánovas del Castillo a partir de la restauració, del caciquisme, la corrupció i la falta d'una veritable democràcia, al que s'ha d'afegir la
llarga i sagnant guerra del Marroc i la mateixa dictadura de Primo de Rivera, que havia acabat de
deteriorar qualsevol imatge democràtica del monarca.
El pacte de Sant Sebastià
Pacte de Sant Sebastià. Agost de 1930. Signat pels més importants dirigents republicans, socialistes
i alguns a títol individual. Objectius: acabar amb la monarquia mitjançant un aixecament militar
recolzat per civils. Es crea el Comitè Revolucionari, presidit per Niceto Alcalá Zamora.
Proclamació de la República
Es proclama el 14 d'abril, el Comitè Revolucionari es converteix en Govern Provisional de la
República.
Etapes:
-Govern Provisional: abril 1931-juny 1931
-Bienni Progressista: juny 1931-novembre 1934
-Bienni Conservador: novembre 1933-febrer 1936
-Front Popular.
Govern Provisional:
- Convoca eleccions generals amb sufragi universal masculí (majors de 23 anys)
- Esclaten els primers problemes: crema de convents a Madrid, vaga de la Telefònica, amneaces de
la dreta)
Bienni Progressista:
En les eleccions generals de 1931, varen obtenir la majoria republicans i socialistes, Manuel Azañ
es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República.
Constitució de 1931:
-Espanya és declarada com “una República de treballadors de totes classes”.
-El poder legislatiu resideix el les Corts, d'una sola cambra, el Congrés de Diputats. les atribucions
de la qual estan pel damunt de les altres institucions.
-El executiu resideix el Consell de Ministres i en el President de la República, elegit per les Corts, el
president nomena al seu cop al del Consell de Ministres.
-Declaració de drets dels espanyols: religiosa, d'expressió, de reunió, d'associació, de petició, de
residència, de circulació, d'inviolabilitat de correspondència...)
-Per primer cop a Espanya, s'estableix el sufragi femení.
-Supressió del privilegis (entre ells la possible anul.lació de la noblesa com a entitat jurídica).
-Possibilitat de socialitzar la propietat i els principals serveis públics (terres, mines, bancs,
ferrocarrils...)
-Possibilitat d'autonomia de les regions.
REFORMES:
Relacions Església estat
-Es preveu extingir en dos anys el pressupost del clergat i del culte.
-Es prohibeix als ordres religiosos d'ensenyar.
-Dissolució de la Companyia de Jesús, passant els seus béns a l'estat.
-Introducció del matrimoni civil i el divorci
-Secularització dels cementeris.
-Expulsió del primat d'Espanya, cardenal Segura (anti-republicà).
Ensenyament i cultura
-Creació de 13.000 aules en dos anys.
-Tot i això, insuficients per substituir les de l'església
-Renovació pedagògica.
Qüestió militar
-Hi havia un oficial per cada cinc soldats (excés d'oficials)
-La guerra del Marroc havia creat gran nombre d'ascensos immerescuts o irreglamentaris
-Azaña, a més de President del govern, ministre de la Guerra, exigeix el jurament de fidelitat a la
República als militars, que poden escollir retirar-se amb el sou íntegre si no el volen prestar.
-Anul·lació dels ascensos irreglamentaris, això provocarà el ressentiment de molts militars
africanistes.
-Tancament de l'acadèmia Militar de Saragossa, per no ser necessaris més oficials.
-Noves divisions orgàniques de territoris militars.
-Servei militar obligatori i universal (sense substitució ni redempció en metàl·lic).
Problema agrari
-Era un dels majors que tenia plantejats Espanya, la meitat de la població activa treballava en
l'agricultura. A Andalusia, Extremadura i Castella, més de la meitat de la terra estava en mans d'un
2
petit grup de propietaris, que sovint la conreaven malament o no la conreaven, o bé es dedicaven
a cultius que requerien escassa mà d'obra, amb la qual cosa existia un elevadíssim nombre de
jornalers sense feina.
-Llei de Reforma Agrària, estableix la possibilitat d'expropiar sense indemnització de les finques
dels "Grandes d'Espanya" i amb indemnització de la resta de finques que no fossin degudament
conreades.
-Confiscació de les terres dels que havien participat en l'intent de cop d'estat de Sanjurjo.
-Institut de Reforma Agrària. Encarregat de repartir les terres entre els pagesos. En dos anys se'n
varen instal·lar 12.000 en lloc del 60.000 previstos.
-La Llei de Reforma Agrària provocà les ires del terratinents sense acabar de satisfer els pagesos.
Problemes socials
-La legislació laboral va avançar considerablement essent ministre de treball Largo Caballero, amb
lleis de jornada màxima, contractes laborals, accidents en l'agricultura, etc.
-Dins de l'anarquisme va anar agafant preponderància la FAI, l'organització més radical, partidària
d'una revolució immediata i violenta si era necessari, això fou possible per la pobresa que regnava
a extenses zones de l'Espanya rural, amb la consegüent fam de terra i de feina.
-Las vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres varen arribar a posar en perill la pròpia
República. L'episodi de Casas Viejas, a Andalusia va propiciar la caiguda del govern republicà-
socialista, i la dimissió d'Azaña.
Bienni consevador (1933-35)
-Les eleccions de novembre de 1933 donaren la majoria als partits de centre i dreta, especialment
a la Confederación de Derechas Autónomas (CEDA) de José Mª Gil Robles, i Partit Radical
-La CEDA, inspirava recels entre la resta de forces de centre i esquerra. El President Alcalà Zamora
va encarrergar al líder radical Alejandro Lerroux, de formar govern, que donà pas a tres ministres
de la CEDA.
La Revolució d'Octubre de 1934
-Havent-se tornat enrere les reformes endegades per l'anterior govern, les forces del moviment
obrer, especialment la U.G.T, convoquen un seguit de vagues generals, fet que és respòs pel govern
amb la declaració de l'estat de guerra, que permetia la intervenció de l'exèrcit per reprimir el
moviment.
-A Astúries, els fets tingueren especial rellevança, per acord entre socialistes, comunistes i
anarquistes, columnes d'obrers armas amb dinamita ocuparen ajuntaments i s'encarregaren de
dirigir els subministraments d'aigua, electricitat i aliments i dels transports.
-Forces militars vingudes d'Àfrica, varen reprimir amb duresa la insurrecció. Els resultats finals foren
de 1000 morts entre els miners, 450 entre els soldats i 2000 ferits, a més dels empresonats.
-A Catalunya, el president de la Generalitat, Lluis Companys, proclama la República Catalana dins la
República Federal Espanyola.
-La rebel·lió fou sufocada de nou per la declaració de l'estat de guerra i el govern de la Generalitat,
el ple de l'Ajuntament de Barcelona, i més persones, fins a un total de 3.500, varen ésser
empresonades.
-Es calcula que el 1936 encara quedaven a les presons més de 30.000 presoners dels fets de 1934.
El govern del Front Popular
-Manuel Azaña fou nomenat President de la república, mentre Santiago Casares Quiroga assolia la
presidència del govern.
-Es varen amnistiar els represaliats dels fets d'octubre de 1934.
-El nou govern va reprendre la política reformista del primer bienni republicà
-Els sectors més conservadors reaccionaren amb alarma, alguns empresaris tancaren fàbriques,
l'església va témer un ressorgiment de l'anticlericalisme.
-Per la seva banda, els sectors més radicals d'esquerres varen crear un clima de crispació social:
ocupació de terres, desordres públics i violència.El propi Largo Caballero era partidari d'una
revolució.
-Falange Espanyola s'uneix a aquest clima, participant en enfrontaments al carrer (“Dialéctica de
los puños y las pistolas”)
-Entre els sectors més conservadors començava a propagar-se la idea de la necessitat d'un cop
d'estat que posés fi al govern del Front Popular i implantés una dictadura militar.
Proclamació de la II República (14 d'abril de 1931)
Al·legoria de la II República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada