Activitat PUNTUABLE refugi 307 + Passejada pel Paral·lel

REFUGI ANTIAERI 307 I PASSEJADA PEL PARAL·LEL

Després de visitar el Refugi antiaeri 307 del Poble-sec, contesta les següents preguntes:

1.  Explica amb les teves paraules la diferència entre la defensa passiva i la defensa activa tot posant exemples.

La defensa activa consisteix a intentar defensar-se directament contra els avions. La defensa activa serà duta a terme per l’exèrcit. Dit d’una altra manera, aquesta és l’exèrcit defensant-se contra els bombardejos. Durant la guerra es van construir tres bateries antiaèries a Barcelona. A la muntanya de Montjuïc, per exemple, a dalt hi havia un castell militar on es van construir plataformes antiaèries, com per exemple, canons de formigó gegants que podien girar 360 graus.

Per contra, la defensa passiva consisteix protegir-se i defensar-se contra els bombardejos i els atacs dels feixistes. La defensa passiva serà duta a terme pels civils i  els sindicats (CNT, FAI, etc.). Alguns exemples per tal d’explicar i entendre la defensa passiva són, per exemple, quan sonava una alarma avisant a tota la població que començaven els atacs, la població tenia entre un i quatre minuts per amagar-se, principalment, en subterranis i en les boques del metro. Per aquest mateix motiu, es van construir 1.401 refugis a Barcelona durant la guerra. 

2. Què significa urbicidi? I guerra total? Relaciona-ho amb les característiques específiques de la Guerra civil espanyola

El concepte de Guerra total, és un concepte del segle XX, també durant la Guerra Civil Espanyola, que descriu una guerra en la qual els països o les nacions mobilitzen, fins al límit, tots els seus recursos disponibles per destruir totalment la capacitat d’un altre país. L’objectiu primordial és la victòria, els mitjans per aconseguir-la no són importants. És a dir, no hi ha limitacions ètiques, tot val per guanyar la guerra: era igual si s’havia de destruir tota una ciutat i matar a milers de persones per tal de guanyar, tot valia.

El terme “urbicidi” sorgeix durant la Guerra Civil Espanyola. Els avions havien sigut tan moderns que, per primera vegada, aquests poden creuar els fronts de guerra i bombardejar a la població civil. Per tant, aquest terme, fa referència a les conseqüències fatals que van tenir els atacs aeris damunt la ciutat i la població, és a dir, és el procés que té per objectiu atacar i destruir la ciutat com a espai físic i com a símbol social i cultural.

3. Recordes quan es van produir els pitjors bombardeigs a Barcelona? Quina aviació els va protagonitzar?

Els pitjors bombardejos a Barcelona es van produir els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 per part de l’aviació legionària italiana des de les seves tres bases a Mallorca. Els pitjors bombardejos són aquests tres dies, ja que Barcelona va ser atacada constantment durant 72 hores sense descans. A més, és aquí on pitjor ho passa la població, ja que aquesta no pot sortir del refugi en cap moment.
Aquest fet va causar entre 880 i 1.300 morts i unes 3.000 persones van resultar ferides.

La pitjor bomba que va esclatar va ser en el passeig de Gràcia, a prop d’un Coliseu, ja que es va llençar un bomba d’uns 200 quilos i, malauradament, va anar a caure damunt d’un camió de l’exèrcit republicà que duia més de 3.000 quilos de dinamita. Aquesta va provocar 300 morts, només als voltants, i una destrucció total dels edificis propers.

4. Tota Barcelona va ser bombardejada amb la mateixa intensitat? Quines zones s’emporten la pitjor part? Per què?

No, no tota Barcelona va ser bombardejada amb la mateixa intensitat. La majoria de les bombes van caure en el centre de la ciutat, sent zones molt afectades la Rambla, la Diagonal, Plaça Catalunya i, sobretot, el port i el castell de Montjuïc.

De fet, el Poble Sec, en situar-se prop de la muntanya de Montjuïc, va ser un dels barris més afectats. També ho va ser el barri de la Barceloneta. En el barri de la Barceloneta es va obligar, l’any 1938, a desallotjar tot el barri, ja que, en ser propera al mar, no es podien construir refugis subterranis.

No és casualitat que sigui Barcelona una de les ciutats més atacades. A Barcelona hi havia molts anarquistes i molts comunistes i, a més, el tema de la ubicació és molt important: Barcelona té mar i posseeix un dels ports més importants de la mediterrània.
De fet, el primer bombardeig que es va fer a Barcelona és perquè va arribar un avió soviètic carregat d’aliments i els feixistes van atacar per tal que la ciutat no es carregués de subministraments.

5. Digues tres característiques constructives dels refugis que actuaven com a elements de seguretat i evitaven l’esfondrament 

Algunes de les característiques principals que actuaven com a elements de seguretat i evitaven l’enfonsament són: el traçat que presenta nombroses bifurcacions i trams en ziga-zaga, destinat a reduir l’impacte tant de la metralla com de les explosions properes, ja que les portes del refugi quedaven obertes durant tot el bombardeig, no fos cas que algú arribés tard.

La típica volta catalana, molt resistent, que aguantava la força de les bombes n’era una altra característica molt important. Els bancs de fusta, situats al llarg del refugi, servien per aguantar-se quan esclatava una bomba.

Una altra característica és el fet que el refugi havia estat construït amb maons i amb una llosa de ciment, ja que una característica d’aquests és que és porós, és a dir, té petites bombolles d’aire dintre i, per tant, és capaç d’absorbir l’impacte de l’exterior, és més resistent a les ondes expansives.

6. Digues alguna de les normes que s’havien de complir dins dels refugis.

En un lloc tan petit per a tantes persones s’havien de respectar un seguit de normes per tal de poder conviure sense problemes (a part de la por i el dolor, entre d’altres). 

Una d’elles era, per exemple: la prohibició de sortida del refugi mentre duri l'alarma. Algunes altres i també, molt importants, era per exemple, la prohibició d’animals domèstics dins el refugi, ja que era un tema d’higiene. I una altra norma era el fet de no entrar-hi objectes voluminosos personals, per exemple: sofàs, ja que aquests reduirien l’espai de circulació i seria més complicat la mobilitat.

7. Valora la visita. La recomanaries? Què creus que t’ha aportat? T’ha servit per  entendre millor la matèria? Raona la resposta.

I tant que la recomanaria. Considero que és una sortida molt bona i, de fet, just en sortir del refugi vaig dir: “Carai, quina sortida més bona”.

Des del meu punt de vista, ha sigut tot una experiència que t’aporta una visió de la por i el malestar que es vivia en l’època. Considero que, a diferència de veure un refugi mitjançant imatges, el fet de poder-hi estar dintre i tocar la seva estructura és una sensació única que, un cop més, serveix per adonar-te de com es vivia.

Un aspecte que, sens dubte, em fa pensar molt, és el fet que, eren els mateixos ciutadans (dones, homes i nens) qui construïen el refugi. De fet, en un tram del refugi que hem visitat, el refugi antiaeri 307, es pot apreciar algunes de les marques en la paret de la muntanya que va fer la mateixa població.

Puc afirmar que aquesta excursió ajuda a entendre molt millor el tema de la Guerra Civil Espanyola i, per tant, un cop més, remarco que és una molt bona sortida i, per tant, totalment recomanable.

Interior del Refugi Antiaeri 307 de Barcelona.

Després de realitzar l’activitat “una passejada pel Paral·lel” respon les següents preguntes:

1. Quan es va construir el Paral·lel?

El paral·lel de Barcelona es va construir a finals del segle XIX (la seva inauguració va ser el 8 d’octubre de 1894) i que, actualment, encara existeix.

El 1894 es va dir avinguda del Marquès del Duero, nom que conservaria (exceptuant a l’època de la República, en què s’anomenà avinguda de Francesc Layret) fins al 1979, que passà a anomenar-se oficialment avinguda del Paral·lel, denominació que sempre havia estat viva en l’imaginari ciutadà.

2. Quin tipus d’activitats es van concentrar al Paral·lel a principi de segle? Què va provocar que es concentressin  en aquesta zona?

L’espai que avui ocupa l’avinguda del Paral·lel era, al darrer quart del segle XIX, un territori inhòspit que funcionava al marge de la ciutat de Barcelona. L’Ajuntament va permetre la construcció d’edificacions provisionals sempre que no fossin dedicades a l’habitatge. D’aquesta manera, van proliferar barracons, magatzems, coberts i quioscos on havien d’anar edificis amb porxos.

Aquestes edificacions provisionals, molt majoritàriament, es van dedicar a l’espectacle (oci), per atendre la demanda social d’aquesta oferta cultural per part de les classes populars. Així, van sorgir teatres, cafès concerts i locals d’espectacles de tota mena, un espai de la ciutat molt diferent de la pacífica avinguda que havia ideat Cerdà.

El que va provocar que es concentressin en aquesta zona va ser l’expansió d’una part dels usos del districte V (del Barri Xino). El carrer Nou de la Rambla, és un paradigma de l’oferta d’activitats professionals vinculades amb el món dels escenaris i de tota mena de metges i curanderos especialitzats en matèries sexuals.

3.  És casual la ubicació de  La Canadenca? A quin motiu respon?

El fet que aquesta primera central es trobés a les Hortes de Sant Bertran no és casual. Aquesta ubicació respon a la necessitat de situar, la gran potencia que utilitzava aquesta central, fora d’uns barris densament poblats com eren tots els de l’interior de la muralla, però sense allunyar-se massa, ja que la tecnologia del moment impedia transportar l’energia a grans distancies.

4.   Quin fet va relacionar la Canadenca amb el Teatre Pompeia?

El fet que va relacionar la Canadenca amb el Teatre Pompeia és l’esclat d’una bomba. El diumenge 12 de setembre de 1920 va esclatar una bomba al pati de butaques del Pompeia, que va matar a sis persones. Les indagacions sobre aquest tràgic succés van ser polèmiques i seguides als diaris de la ciutat. Segons “La Vanguardia” el portador de la bomba podria haver entrat al Pompeia per fugir dels escorcolls que la policia feia davant de la central elèctrica de la Canadenca.

5.    Per què es coneixia Lerroux com l’emperador del Paral·lel?

El discurs populista i anticlerical de Lerroux, així com la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer guanyar el sobrenom de "l'Emperador del Paral·lel" per la popularitat i la influència que tenia en els mitjans obrers de Barcelona, que van acabar constituint la base d'un electorat fidel.

6.    El Molino és un dels cafès - concerts més reconeguts d’Europa però va estar a punt de tancar les seves portes definitivament el 1997. El coneixies? Torna a mirar la fotografia del dossier on apareixen les barricades davant del Paral·lel el juliol del 1936, un cop hi has estat, t’és més fàcil imaginar-te la situació?

No, no coneixia aquest cafè-concert. Veient les imatges de les barricades davant del Paral·lel el juliol del 1936 m’ha sigut més fàcil imaginar-me la situació. De fet, amb les barricades improvisades, es podria dir que Barcelona es va convertir, per unes hores, en un dur i cruent camp de batalla.

M’agradaria explicar que, la imatge de la Guàrdia d’Assalt cobrint-se darrere d’un cavall, que apareix en el dossier que vàrem treballar en aquell dia, és molt esgarrifosa. Realment, des del meu punt de vista, em fa mal veure com una bèstia pateix per culpa de la humanitat. Amb això no vull dir que les persones han de matar-se entre elles, ni de bon tros, però el fet d’utilitzar animals innocents, em molesta molt. 

7.    Valora la visita. Què creus que t’ha aportat? T’ha servit per entendre millor la matèria? Raona la resposta.

Pel meu gust, aquesta sortida no em va desagradar gens. M’agradaria dir, però, que a diferència de la del refugi antiaeri 307, se’m va quedar curta. De totes maneres, considero que una passejada pel Paral·lel serveix per tenir una mica de cultura de coses que, realment, no són tan antigues i, a més, ens expliquen el per què de moltes coses.

El que més em va agradar d’aquesta passejada va ser el jardí de les tres xemeneies, ja que estava relacionat amb la Canadenca i, personalment, m’agrada molt el tema de l’empresa elèctrica “La Canadenca”, ja que gràcies a ella, gaudim d’una jornada laboral de vuit hores.

A escala global, la sortida sí que m’ajuda a entendre determinats temes, com per exemple, el tema de la Canadenca, com acabo de fer esment.

Però, pel meu gust, aporta molt més que entendre o no temes d’Història i és, l’adquisició de cultura d’una ciutat tan important com és Barcelona i, que, malauradament aquesta ha patit molt i, gràcies a això, s’ha transformat i s’ha modernitzat molt.

Dit això, considero que aquesta sortida no s’hauria de perdre i, per tant, la recomano per a cursos pròxims.  

Vista aèria de l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona (amb el jardí de les tres Xemeneies al costat).