1. La societat a l'Antic Règim

L'antic règim era un model social, econòmic i polític-institucional que es va donar, sobretot, als països europeus durant un període de temps que varia segons la font d'informació, per alguns historiadors era l'última forma del feudalisme, per altres és el període de temps en què el sistema feudal entra definitivament en crisis (XVIII - XIX) per tant la duració cronològica no és massa clara, sí que ho és, en canvi, el període de la crisi a causa d'una sèrie de revolucions:

• Guerra de la independència dels Estats Units (1776)
• Revolució Francesa (1789)
• Congrés de Viena i Santa Aliança (1815)
• Onades revolucionàries (1820, 1830 i 1848)

1. Les característiques principals  de Antic Règim:

•  Monarquia absoluta, és a dir, no hi havia separació de poders.
• Societat estamental: immobilisme vertical i desigualtat jurídica.
• Economia pre-industrial: L’economia de l’antic règim estava basada en el sistema senyorial: Caracteritzat per la propietat senyorial, el manteniment de la servitud i el pagament dels drets feudals.

L’economia era pre-industrial perquè el 80% de la població era agricultora i/o ramadera i, per tant, vivia al camp.  S’anomenava economia autosuficient. Les terres estaven vinculades i pertanyien a una institució que, per tant, no es podien ni vendre, ni dividir, ni cedir.

El sistema de la propietat de la terra es basada en tres grans branques:  L’església o mans mortes, l’ajuntament o béns comunals i els nobles 

Principal característica de l'antic règim: La monarquia absoluta

Segona gran característica del A.R: Societat estamental

2. Contractes de la terra:

•           Jornalers: Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina o per una jornada concreta. La seva feina és molt precària. Predominen en zones de latifundis.
•     Rabassaires: El contracte de rabassa morta era un contracte al qual s'establia un conreu en règim d'arrendament emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers cent plantats.
•        Contracte emfitèutic: Divisió entre el domini directe i el domini d’ús. Acord entre el pagès i el propietari per tal que el camperol pugui fer ús de la terra i, per tant, pugui innovar. Predominen en zones de Minifundis.

No obstant això, la industria era una activitat minoritària i tradicional. A la ciutat hi havia una escassa artesania, controlada pels gremis. El sistema gremial dificultava l'augment de la producció i el progrés tècnic i no permetia un marge gaire ampli de beneficis. La rigidesa del sistema gremial va fer que es desenvolupessin altres formes de producció industrial, tant al camp com a la ciutat.

3. Noves formes de producció industrial:

•  Domestic System: Consistia a donar feina a domicili a les famílies pageses.
•  Putting at sistem: Aquest sistema va permetre produir productes molt més econòmics i, per tant, més barats alhora d’exportar-los cap a les colònies. Un artesà o un comerciant de la ciutat encarregava una feina a una família pagesa subministrant-li la primera matèria i les eines necessàries.
•  Manufactures reials: Era un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment productes de consum per a vendre'ls als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans dimensions-treball amb màquines).

Amb un mercat interior molt limitat, la burgesia va anar acumulant capitals gràcies, sobretot, al comerç colonial

Això va fer que, durant el segle XVIII, s'anés desenvolupant un capitalisme comercial incipient.

• Comerç interior (limitat)
• Comerç exterior (Colònies americanes: el poder el posseïa la metròpoli)

4. L'Antic Règim a nivell democràtic

L’època de l’antic regim, a nivell demogràfic, és una etapa caracteritzada per l’existència de taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, fet que provocava un creixement de la població molt baix a llarg termini.

Així ens descriu l’historiador francès François Lebrun la demografia de l’Antic Règim a la seva obra Demografia: els temps difícils:

(Lebrun, 1980) “Entre els dotze i els divuit mesos després del casament arribava el naixement del primer fill. Els següents naixien, generalment, cada dos anys, fet que assegurava a la família set o vuit fills en el millor dels casos, és a dir, si la unió no es trencava per la mort del marit o de la dona abans que ella arribés a l’edat de la menopausa.

El nombre mitjà de fills per família se situava entre quatre i cinc, cosa que equival a una taxa de natalitat de l’ordre del 35 al 40 per mil i fins i tot més, xifra important però lluny dels naixements anuals d’una fecunditat natural.”

5. L'Antic Règim a nivell polític:

En aquella època, a nivell polític, a Europa predominava el sistema absolutista. En alguns països es va promoure, al segle XVIII, una experiència reformista: el Despotisme Il·lustrat.

Carles II, conegut com el “embruixat” no va aconseguir tenir descendència i mort al 1700. Possibles aspirants al tro:

-          Felip d’Anjou

-          L’arxiduc Carles

S’inicia un enfrontament militar des de 1700 fins el 1713. En el 1711 es mor el germà de l’arxiduc Carles i, per tant, aquest ha de substituir la seva baixa i com a conseqüència, Felip d’Anjou és anomenat rei d’Espanya com a substitució de Carles II.

Això desencadena la pau d’Utrecht al 1713, basant-se en les següents característiques:

-          Felip V: reconegut com a rei d’Espanya i renuncia el tro de França

-          Hegemonia de Gran Bretanya

§  Nabiu de permís

§  Assentament de negres

§  Obté Gibraltar i Menorca

-          Espanya perd les colònies europees

§  Països baixos espanyols

§  Nàpols i Cerdanya

§  Sicília

 El regnat de Felip V es basa en els següents principis:

-          Política interior:

o   Reformisme borbònic

o   Implantació d’un model de monarquia absolutista centralista

o   Decrets de nova planta

o   Nou model administratiu: les províncies

o   Nou sistema fiscal: el cadastre

o   Política regalista

o   Repressió de la cultura i de la llengua catalana

-          política exterior

o   Pactes de família

.

6. La il·lustració i el despotisme il·lustrat:

La il·lustració i el despotisme il·lustrat van ser una nova forma de pensar que posa en dubte el sistema de l’antic règim. Basant-se en:

-          Raó

-          Educació: Ens permet arribar a la raó

Montesquieu defensava la divisió dels poders, Rosseau defensa el contracte social i Voltaire, la llibertat política i religiosa. 

7. La il·lustració en l'àmbit econòmic:

•  Mercantilisme: Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del s XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l'or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l'estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
•  Fisiocràcia: Primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials (agricultors, propietaris i l'anomenada classe estèril) donant-los una comprensió global i dinàmica; posà en relleu que l'agricultura era l'únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa, mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril. Com que aquest excedent es traspassava íntegrament a la classe propietària de la terra, els fisiòcrates en deduïren que la reforma fiscal adequada havia d'incloure un impost únic sobre aquesta classe social.
•  Liberalisme: Iniciativa privada i defensa del lliure mercat i, per tant, la llei de l’oferta i de la demanda. S’aboleixen els gremis.

El regnat de Carles III: Excel·lència dintre del despotisme il·lustrat. Aquesta nova forma de pensament tarda a arribar a espanya perquè a aquesta li faltava burgesia per tal de dur a terme el procés de canvi. A més, a Espanya hi predominava el pensament religiós de l’església.

Carles III, al haver sigut rei de Nàpols, va treure idees del despotisme i algun que altre ministre, com: Grimaldi, Squillachi, Conte d’Alanda, Floridablanca i Campomares.

8. El regnat de Carles III

Va ser també un monarca del despotisme il·lustrat molt important. Algunes de les reformes que va dur a terme en el seu manat van ser:
- Política regalista (1766: Expulsió dels Jesuïtes)
- Obertura de moltes acadèmies
- Tots els treballs havien de ser honorables
- Mesures fisiocràtiques 
- Lliure circulació de mercaderies per Espanya
- Creació del banc Sant Carles
- Creació de les societats econòmiques dels amics del país

Durant el seu regnat, trobem, per una banda del Atlàntic la guerra de la independència dels Estats Units (1776), la qual, la creació dels Estats Units esdevé de la independència amb Anglaterra (Conflicte del cost del Tea)
I per altra banda, hi trobem la revolució francesa (1789), en la qual, té molt pes la il·lustració, la influència de la guerra de la independència dels Estats Units i la crisi econòmica.

Existeixen, a més, les onades revolucionaries:

• 1820: S'independitza Grècia del imperi Otomà
• 1830: S'independitza Bèlgica d'Holanda
• 1848: Hi ha un pes del caràcter socia

9. L'imperi Napoleònic:

• Congrés de Viena (1815)
• Es reorganitza el mapa europeu
• Es marquen les fronteres necessàries
• Intervenció de la Santa Aliança
• Àustria, Rússia i Prussia, per tal de frenar possibles revoltes futures.