7. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La guerra civil espanyola (1936-1939) va començar quan una part de l'exèrcit espanyol assentat al Marroc, amb alguns dels generals més influents de l'exèrcit espanyol, dirigit pel general Francisco Franco, es va aixecar contra el govern republicà democràticament elegit, presidit per Manuel Azaña. Les lleialtats no sempre s'han evidenciat durant aquest conflicte. Essencialment, les files de l'esquerra (també coneguda com el bàndol Leal i el bàndol Republicà) estaven compostes no només per obrers, camperols i sindicats, sinó també pel govern espanyol i grups armats de socialistes, comunistes i anarquistes. La dreta (també coneguda com el bàndol Nacionalista), tenia el suport de les faccions rebels de l'exèrcit, l'oligarquia industrial, els terratinents, la burgesia i l'església Catòlica. Per diverses i, una mica, contradictòries raons, els republicans van rebre el suport de la Unió Soviètica i les democràcies europees, mentre que els nacionalistes estaven armats i equipats pels governs feixistes d'Alemanya i Itàlia.

La Guerra Civil espanyola resultaria ser tan ferotge com sagnant. Tot i que els recursos de les dues parts no eren tan desiguals, els nacionalistes estaven ben organitzats i van rebre una important ajuda material d'Alemanya. Els republicans van rebre molt poca ajuda de la Unió Soviètica i, d'altra banda, estaven dividits per conflictes interns entre les faccions comunistes, socialistes i anarquistes.

Encara que alguns grups de voluntaris d'Europa i Amèrica del Nord van lluitar per la República en el marc de les Brigades Internacionals, i també una sèrie d'artistes i intel·lectuals estrangers van donar suport a la causa republicana, incloent-hi a Ernest Hemingway (que va treballar com a reporter i fotògraf) i a George Orwell (que va lluitar en el costat republicà, va ser perseguit i posteriorment processat i va quedar així profundament desil·lusionat de la rivalitat entre les files de l'esquerra), finalment els nacionalistes van ser el bàndol triomfant. 

La victòria del general Franco va marcar el començament d'una dictadura de quaranta anys a Espanya (de 1939 a 1975). En les acaballes de la Guerra Civil Espanyola, Hitler havia buscat el suport de Franco per la seva pròpia campanya militar, però Espanya no estava en condicions de proporcionar ninguna assistència, ni financera ni tampoc humana. Encara que la Guerra Civil espanyola havia estat un camp d'entrenament per a les batalles que es lliurarien més tard en la Segona Guerra Mundial, l'Espanya de Franco no jugaria cap paper en aquesta última, encara que va accedir a enviar a un petit cos de voluntaris conegut com La divisió Blava, que va participar en la guerra a Rússia amb els alemanys.

Sota el règim de Franco Espanya va patir l'aïllament internacional tot i que en diferents graus. En 1955, el país va ser acceptat com a membre de les Nacions Unides, i el 1970 el general Franco va nomenar al príncep Juan Carlos com el seu successor i futur rei d'Espanya, amb la qual cosa el restabliment de la monarquia es va fer efectiu. Després de la mort del dictador el 1975 el rei Joan Carles I va ser coronat, i es va tornar a instaurar la democràcia a Espanya.

GOVERNS A LA ZONA REPUBLICANA:

1. Govern de José Giralt (juliol 1936- setembre 1936): Creació de l'exèrcit popular.

2. Govern de Largo Caballero (setembre del 1936-maig del 1937)

     - Fets de maig del 1937: Divisió de les forces republicanes. Derrota dels anarquistes i el                                              POUM.

3. Govern de Negrín (maig del 1937-març del 1939). Govern conservador - No a la revolució. 

Nens morts durant la Guerra Civil Espanyola a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona.

El general Francisco Franco durant la Guerra Civil Espanyola.

1. INICI DE LA GUERRA

A partir de la victòria del Front Popular, comencen els preparatius d’un cop d’estat contra el govern republicà, impulsat i finançat per civils, que compta amb un grup important de generals i militars destacats: Mola, Goded, Franco (s’hi va incorporar a darrera hora), etc. El cop esclata el 18 de juliol, després que Franco volés des de les Canàries i es fes càrrec de l’exèrcit del Marroc. Aquest cop fracassa en el seu objectiu d’enderrocar el govern, sobretot amb la resistència a les grans ciutats, com Madrid i Barcelona, on el govern i la Generalitat, respectivament lliuren, o es vueuen obligats a lliurar armes als sindicats i partits obrers. Espanya queda dividida en dues zones: controlant els rebels el que avui és Castella-Lleó, Galícia, Navarra, Aragó, Mallorca i Eivissa. Franco trasllada l’exèrcit del Marroc a la Península i així s’incia la guerra. 

2. FASES DE LA GUERRA

1ª fase: Avenç dels sublevats cap a Madrid (juliol-novembre del 1936) Franco ocupa Andalusia occidental, i les seves tropes, comandades per Yagüe, ocupen Extremadura, amb la intenció d’avançar cap a Madrid, si bé Franco es desvia cap a Toledo on hi ha un grup de militars partidaris seus assetjats a l’Alcàsser. El govern de la república es trasllada a València, deixant la defensa de Madrid en mans dels general Rojo; s’ha decretat la mobilització general, i Madrid resisteix els atacs aeris. 

2ª fase: Lluita a prop de Madrid i ocupació del Nord (desembre 1936-octubre 1937) Després de recórrer al reclutament de civils (milicians), la República forma el seu exèrcit regular, l’anomenat Exèrcit Popular de la República. Fracassat l’intent d’ocupar Madrid, es produeixen una colla de batalles al seu voltant, amb l’intent dels rebels de tallar les comunicacions amb la zona mediterrània i aillar la capital: Jarama, Guadalajara. L’exèrcit rebel ocupa el País Basc, Santander i Astúries. Previament és bombardejada i arrasada, per l’aviació alemanya, la ciutat basca de Gernika. La derrota significa per la república la pèrdua d’una zona industrial i minera molt important. 

3ª fase: Avenç cap al Mediterrani (novembre 1937-juny 1938). L’exèrcit republicà ha avençat cap a la seva professionalització, però la falta de suport internacional fa cada cop més evident que va cap a la derrota; breument recuperen la ciutat de Terol. Franco desencadena una ofensiva a l’Aragó, i després de recuperar Terol, arriba al Mediterrani, a Vinarós, aïllant Catalunya de la resta del territori republicà. 

4ª i 5ª fase: Batalla de l’Ebre i fi de la guerra (juliol 1938-abril 1939) La batalla de l’Ebre va ser un dels episodis militarsmés importants de la guerra, el darrer intent de la República per sobreviure. El 25 de juliol els republicans aconseguiren creuar el riu cap la sud i resistiren uns mesos. Franco va fer una gran desplegament i va aconseguir aturar l’atac, fins que l’exèrcit republicà es va veure obligat a replegar-se cap a l’altra banda del riu; després d’això quedà gruement disminuit i Franco va emprendre la definitiva ofensiva a Catalunya. Amb la caiguda de Catalunya la República perd tota esperança, i s’inicia un èxode de milers de refugiats cap a França, incloent el propi govern republicà amb el president de la República, Azaña, i el de la Generalitat, amb Companys. A principis de març es produeix un cop del general Casado a Madrid, que vol negociar una pau condicional amb Franco, que no és acceptada. El 28 de març les tropes de Franco entren a Madrid, i finalment ocupen tota la zona mediterrània, sense trobar resistència. La guerra es dóna per acabada l’1 d’abril de 1939. 

Les diferents fases de la Guerra Civil Espanyola

3. CONSEQUÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL. 

Aquestes perduraren durant dècades. 

1- Un elevat nombre de víctimes humanes: morts, ferits, mutilats, desapareguts i exiliats, no tan sols directament pel conflicte bèlic, sino en la postguerra. Payne y Palacios, en el seu llibre sobre Franco calculen en 334.999 els morts durant la guerra, als que s'hi haurien d'afegir unes 200 o 300.000 persones mortes per les ferides, enfermetats i condicions de vida de la postguerra. La repressió en ambdós bàndols fou enormement cruel, i moltes persones foren executades fins i tot per qüestions personals, per pertànyer a un partit o altre o per tenir caràcter religiós. En aquesta represió actuaren no només les autoritats, sino també grups més o menys incontrolats. La represió franquista continuá després de la guerra. 

2 – Els exiliats espanyols a França acabaren sovint en camps de concentració; molts s’allistaren a l’exèrcit francès en esclatar la Segona Guerra Mundial, i una part d'ell morí en camps d’extermini nazi. Alguns refugiats arribaren a països d’Amèrica Llatina, especialment a Mèxic; el govern mexicà va tenir un paper actiu en l'acolliment de refugiats espanyols. 

3- Moltes persones sufriren les represàlies, per exemple, la presó o la pèrdua de lloc de treball per part de funcionaris que havien estat lleials a la República; les execucions continuaren després de la guerra. 

4 - La fam i les penalitats continuaren en la postguerra, agreujades per la Segona Guerra Mundial i l’aïllament d’Espanya. 

5 – L’economia quedà ensorrada, la indústria destruïda. 

6- I finalment, podem dir, es va instal.lar una dictadura que va durar prop de quaranta anys.