8. El Franquisme (1939-1975)

PRIMERA GRAN ETAPA: 1939-1959 

1. Característiques del franquisme

- El “Franquisme”, es va basar en la dictadura de Francisco Franco, guanyador absolut de la guerra i líder indiscutible de tots els grups que s’havien posicionat en el seu bàndol.

- Tot el poder de l’Estat es va concentrar en la persona de Franco, com a Caudillo de España (Cap de l’Estat, Generalísimo, i Cap del Movimiento –la FET y de les JONS-). 

- Forta repressió política (+ 250.000 presoners polítics el 1940) i control social: depuració del personal de l’administració i de l’ensenyament i fèrria censura de premsa… 

- Prohibició de qualsevol partit, sindicat a associació de caràcter polític: règim de “partit únic”, la FET i de les JONS i establiment dels sindicats verticals. 

- Control social: depuració del personal de l’administració i de l’ensenyament i fèrria censura de premsa…

Francisco Franco, el líder indiscutible durant el Franquisme a Espanya. 

2. Els suports socials

Les oligarquies financeres i industrials, l’antiga noblesa, els propietaris rurals i en general les elits econòmiques i socials del país van mostrar el seu suport al nou règim del general Franco. 

La burgesia, les classes mitjanes i els petits i mitjans empresaris van acceptar el nou règim, sobretot pels excessos i la radicalitat dels sectors més revolucionaris durant la guerra. 

Els sectors populars (obrers, camperols, petits comerciants ...) que formaven part en general del sector “vençut” van haver d’acatar el nou ordre, més preocupats per la supervivència i per la repressió del règim. 

Els que estaven a favor donaven suport al règim, els que es consideraven passius o apolítics s'anomenava desafecció i, els que eren opositors al règim, se'ls deia dissidents. 

També a Catalunya els sectors més benestants van mostrar la seva adhesió al nou règim, si bé el nombre de catalans en les esferes més altes del franquisme sempre fou escàs. 

3. Els pilars del Règim

-L'exèrcit: Com a gran vencedor de la guerra, va acaparar gran part dels càrrecs polítics del govern i de l'administració. 

-L'església: Va donar suport ideològic i social al règim, que es va declarar confessional. 

-La Falange (Frente de Juventudes, Sección feminenia, Sindicato Español Universitario i Central Nacional Sindicalista)

4. Els franquistes catalans

La militància catalana de Falange no era gaire abundant, hi havia oportunistes i antics militants de l’extrema dreta. Van ocupar càrrecs secundaris per què el règim impedia que les autoritats arrelessin en el territori i per la desconfiança, també.

5. Relacions internacionals i evolució del règim (1939-1959)

1. Predisposició per donar suport (1939)
2. 1939-1940
   - Política exterior: NEUTRALITAT
   - Política interior: NACIONALSINDICALISME
3. A partir d'octubre de 1940 la política exterior canvia de posició i passa a ser NO BEL·LIGERANT.
   - Octubre 1940 - 1943: Hitler ocupa França
   - 1940: Entrevista entre Hitler i Franco
   - 1941: Entrevista Mussolini i Franco
   Franco demana: Ampliar les colònies Africanes, Recuperar Gibraltar i compensacions econòmiques.
   Finalment, Espanya no va entrar a la guerra perquè el que demanava Franco no li van concedir. Però sí que va col·laborar en esforç bèl·lic a les potències de l'Eix amb: Material estratègic, provisions i amb la división azul 1941-1943 (lluiten contra l'URSS)
4. 1943-1945: Política exterior: RETORN A LA NEUTRALITAT
5. 1945-1947: S'acaba la II Guerra Mundial: Es produeix un Boicot Internacional
   - Política Interior: Discurs nacionalcatolicisme (se suavitza la situació)
   - Política exterior: Rebuig dels aliats
   El Boicot Internacional que rep Espanya és a causa de:
   - Condemna de l'ONU a Espanya: retirada dels ambaixadors.
   - França tanca les fronteres
   - Franco presenta aquest fet com a una maniobra per desprestigiar a Espanya
   - Espanya no participa en el Pla Marshall
   - No entra a l'OTAN
6. 1947-1953: S'acaba el Boicot Internacional
   - Política exterior: Reconeixement del règim: comença la Guerra Freda. 1947: no es rectifica la condemna de l'ONU.
   - Política interior: NACIONALCATOLICISME: Figura de Lluís Carrrero Blanco (moderador)
   1953: El reconeixement internacionals = acords:
   - EUA: Ajudes econòmiques, ajuda mútua militar, material bèl·lic i fidel Boicot.
   - VATICÀ: Espanya catòlica
7. 1953-1959: Primer intent d'obertura del règim
   - Primeres protestes que demanen liberalització econòmica
   - Remodelació del govern executiu.

 6. Estructura del règim: lleis fonamentals

- Durant la Guerra:

• Març 1938: Fuero del Trabajo: Unificació de treballadors i amos. Tots els que participen en els processos de producció (sindicat vertical)
• 1942: Llei constitutiva de les corts 

- Després de la guerra:

• 1945: Fuero de los Españoles: Era semblant a una constitució
• 1945: Llei del Referèndum Nacional: Consisteix a fer un referèndum a la població. 
• 1947: Llei de Successió: Consell de regència i consell del regne
• 1958: Llei dels principis del Moviment Nacional
• 1966: LOE: Llei Orgànica de l'Estat

A tot això ho van anomenar democràcia orgànica: El franquisme rebutjava el sistema democràtic basat en la voluntat popular, el sufragi i la separació de poders.
Es va inspirar en l’ESTAT CORPORATIVISTA italià que organitzava la participació a partir de tres unitats: família, municipi i sindicat.
El sistema va ser anomenat DEMOCRÀCIA ORGÀNICA (amb aquest nom es pretenia donar legitimitat democràtica al franquisme).
La representació popular en les institucions de l’Estat es regulà a partir de la LLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942).

Els representants eren anomenats PROCURADORS. Designats pel poder. 

REPRESENTACIÓ CORPORATIVA PER TERÇOS: sindical, entitats, administració. 

PLA TERRITORIAL: 

- Governador Civil: Símbol de poder, provincial, cap provincial del moviment, govern militar. 

- Capità General: Autonòmic, militar i retirat durant la república

- Alcaldes: Escollits pel governador civil, locals, eleccions municipals (caps de família, entitats i sindicats). 

SINDICATS VERTICALS:

- CNS (Centre Nacional SindicalistaI) --> OSE (1970: Organització Sindical Espanyola)

- Únic Sindicat legal (1939 - 1976)

- Organitzats per branques de producció

- Regulen: preus de productes, salaris, vagues, horaris laborals, jornades, etc. 

AUTARQUIA:

- Autosuficiència econòmica: Aïllament exterior i intervenció en l'ambit estatal (intervencionisme) 

- Justificació nacionalisme i feixisme

- Àmbits d'actuació: 

1. Regulació del comerç:
   - Autorització per comprar productes a l'exterior
   - Mínims
   - Conseqüències: Encariment i escassetat de matèries primeres i de béns de consum (els béns d'equipament es prioritzen)
2. Fonament de la indústria
   - Indústria militar
   - Lleis per afavorir l'empresa pública: 1941: Renfe, 1943: CTNE (Companyia Telefònica Nacional d'Espanya)
   - Més indústria de béns d'equipament
   - 1941: es crea l'INI (Institut Nacional d'indústria)
3. Sector agrari
   - Regulació de preus, salaris, producció, etc.
   - Conseqüències: Disminueix la producció i augmenta l'escassetat.

- CONSEQÜÈNCIES DE L'AUTARQUIA

• Estancament econòmic: El comerç es col·lapsa, reducció del consum i producció, disminueix el nivell de vida, la indústria catalana s'endarrereix molt, etc. 
• Cartilles de racionament (1939-1952)
• Mercat negre: Productes 3 o 4 vegades més car, adulteració de productes, falsificació de cartilles, etc. Tot això va desencadenar l'estraperlo.
• Baixada del nivell de vida: molta fam, fred, malalties, etc.
  
  
  
  Exemple d'una cartilla de racionament.

- L'EXILI

• 450.000 exiliats, aproximadament
• França, a camps de refugiats
• Colònies de refugiats: sud de França - resistència francesa, nord d'Àfrica, Gran Bretanya, Hispanoamèrica (Mèxic i Argentina), URSS, etc.

- OPOSICIÓ AL FRANQUISME DE L'EXILI

• Govern de la república a l'exili (1939-1977), Mèxic
• Govern de la Generalitat a l'exili - ERC
  - Lluis Companys (1940)
  - J. Irla (1940-1954)
  - J. Tarradellas (1954-1980)
• Evolució:

1. 1939 - 1944: Arriscada i clandestinitat de grups polítics i sindicats
   - 1940: Front Nacional de Catalunya
   - 1945: Moviment Socialista de Catalunya
   - Maquis: Guerrillers armats que fan oposició al règim, d'àmbit rural i urbà. Tenen molt pes entre els anys 1939 - 1952. L'any 1944 fa una invasió a la Vall d'Aran.
2. 1945 - 1947: Força activitat: S'acaba la II Guerra Mundial i, per tant, hi ha esperança de l'ajuda dels aliats.
   -1945: Aliança Nacional de Forces democràtiques. Divergències: Quin règim s'establirà (Monarquia o República) i com s'arriba? (Confiança amb la victòria dels aliats o confiança amb els Maquis)
3. 1948 - 1951: Etapa de desencís
   - Evident fracàs de l'oposició
   - Repressió de la Guàrdia Civil
   - No tenen ajuda externa dels aliats i, a més, tenen discrepàncies internes
   - A partir dels anys 50: socialistes i comunistes fan un canvi d'estratègia: No s'oposen al règim, però intenten buscar millores en la societat, millors condicions. 

A partir d'aquest moment s'inicia una lluita social:

1. Reivindiquen sobretot en sectors com el tèxtil i la metal·lúrgia
   -1946: Primera vaga general a Manresa
2. 1951: Vaga de tramvies a Barcelona (el detonant va ser l'augment de preus) 
3. Reivindicacions estudiantils
   - 1957: Fets del Paranimf a la UB

SEGONA ETAPA - ETAPA DE CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)

Evolució econòmica + evolució social + manca d'evolució política = règim obsolet + oposició al règim.

1. Governs del "desarrollismo" (Nova política econòmica que s'inaugura l'any 1959 per oposició a l'autarquia. Comença amb el pla d'estabilització i l'any 1964 es fan els plans de desenvolupament. El resultat d'aquesta política és un creixement accelerat però desequilibrat). 

• 1957 - Causes del canvi de la política econòmica:
  - Greu crisi econòmica (autarquia, inflació)
  - Pressió dels organismes internacionals
  - Onada de recuperació econòmica a Espanya

Aquest canvi el van dur a terme els tecnòcrates:
- Nova generació de polítics
- Relacionats amb l'Opus Dei
- Suavització del discurs: era més tècnic que ideològic
- L'objectiu era aconseguir estabilitat econòmica per assegurar la continuïtat del règim

• 1959 - Pla d'estabilització (préstecs internacionals)
  Objectius:
  - Acabar amb l'intervencionisme estatal
  - Afavorir els intercanvis comercials
  Eixos d'actuació:
  - Reduir el dèficit públic (augmentant la recaptació i disminuir la despesa pública)
  - Liberalització interior de l'economia
  - Liberalització exterior de l'economia (no posant obstacles a l'exportació, afavorint la inversió estrangera i la convertibilitat de la pesseta i el dòlar). 
• . Els plans de desenvolupament econòmics i socials: se'n fan tres i són quadriennals:
  - 1964
  - 1968
  - 1972
  Aquests plans serveixen per planificar l'economia a quatre anys vista. Programació del sector públic, facilitar la inversió privada i donar incentius fiscals.
  Les seves actuacions s'estructuren al voltant de:
  - Mancances estructurals
  - Pols de desenvolupament (Pla de Badajoz).

A partir d'aquí s'inicia una etapa de creixement econòmic: el Miracle Econòmic Espanyol (no va ser gràcies al règim, sinó malgrat el règim). Les causes van ser:

- Nivell econòmic molt baix

- Es beneficia de l'onada de creixement europeu (integració d'Espanya al mercat internacional)

- Característiques específiques d'Espanya (per tal que les empreses inverteixin en ella)

2. Una industrialització accelerada
Causes del creixement industrial:
- Salaris baixos, més productivitat, preus més baixos i més exportacions
- Manca de tecnologia (importada) 
- Inversió de capital estranger
- Més treballadors, més consumidors, més venda a termini i més demanda. 

El motor de creixement:
- Metal·lúrgia + automòbils i electrodomèstics
- sectors tradicionals: relacionats amb els béns de consum 

Zones de creixement:
- Zones tradicionals industrialitzades: Madrid, València, País Basc, etc.
- Capitals, noves zones

Estructura de creixement:
- A Catalunya: petita i mitjana empresa
- A Espanya: grans empreses

3. Reconversió de l'agricultura tradicional

Crisi de l'agricultura tradicional espanyola = èxode

• Agricultura tradicional:

- Molta mà d'obra
- Salaris molt baixos
- Baixa mecanització
- Poca diversificació de la demanda del mercat
- Latifundis i minifundis

• ÈXODE RURAL: Busquen noves oportunitats per treballar a la indústria + disminueix la població del sector + desaparició de les petites parcel·les.
• RECONVERSIÓ

- Poca mà d'obra
- Salaris més alts
- Augment de la mecanització per ús de productes químics
- Diversificació de la demanda
- Concentració de més minifundis

4. El progrés del sector terciari

Terciarització de l'economia: Són aquelles economies desenvolupades més important el grup del sector serveis (sector quaternari, serveis més tecnològics)

Factors que influeixen: Urbanisme, xarxes de distribució comercial, mitjans de transport i comunicacions i augment del turisme (bonança econòmica, generalització de vacances pagades i Espanya i Catalunya pel fet de tenir sol i platja) 

El comerç internacional:
- augmenten les importacions i les exportacions.
- canvia la composició: a les exportacions hi ha menys productes agrícoles i més productes industrials. Les importacions són l'augment més important, per desenvolupar la indústria espanyola: més béns d'equipament, més productes energètics derivats del petroli i més matèries primeres. 
La conseqüència: balança comercial negativa (més importacions que exportacions)

5. Finançament de l'economia espanyola

Finançament del creixement: 
- Inversió de capitals
- Divises provinents del turisme
- Remeses dels espanyols immigrats a Europa

5.1 Limitacions de l'economia espanyola

- Polarització del creixement
- Abandó relatiu del sector primari
- Escasses despeses en investigació
- Feblesa del sector financer espanyol
- Augmenta el nivell de renda
- Manca de fiscalitat moderna i progressista.

L'estat es mostra incapaç de crear estructures que donin solidesa i continuïtat al creixement econòmic. 


6. Conseqüències del creixement demogràfic i canvis socials

1. Augment de la població
   
   - A Espanya: Descens de la mortalitat + natalitat elevada + augment de l'esperança de vida
   - A Catalunya: Onada migratòria que arriba + natalitat elevada dels nouvinguts
2. Moviments migratoris
   
   - Migratoris exteriors: Quantitat: 1/10 part se'n va fora. Zones d'emissió: Andalusia, Extremadura, Múrcia, Galícia, etc. Zones de destí: França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, etc.
   - Migracions interiors: Quantitat: més elevada que les exteriors. Zona d'emissió: Andalusia, Múrcia, etc. Zona de destí: Catalunya, Madrid, València i País Basc.
   Cal destacar Catalunya, que rep quasi 1'8 M d'immigrants de zones rurals i, fins i tot, de Catalunya com els Pirineus, el Solsonès, etc. La zona principal de destí a Catalunya és el cinturó industrial de Barcelona.
3. Conseqüències de la immigració
   
   - Procés despoblatització de zones rurals
   - Massificació de zones industrials
   - Manca de planificació
   - Barraquisme

6.1 Canvis de l'estructura social

- Canvis de la distribució sectorial de la població: disminueix el sector primari i augmenta el sector terciari.

- Creixement dels obrers industrials

- Augment de la classe mitjana i consolidació de la burgesia urbana

6.2 Noves pautes culturals i socials: canvi de mentalitat - Aparició de nous hàbits socials

- Societat de consum

- Millores del nivell educatiu (1970: Llei General de l'Educació)

- Canvis en la família

- Canvi de la condició de la dona

- Renovació de l'església

Tots aquests canvis afebleixen al franquisme. 

7. El govern dels tecnòcrates: Reformes legislatives

- 1963: Llei TOP
- 1966: Llei de premsa
- 1967: Llei de llibertat religiosa
- 1967: Llei de representació familiar
- 1967: Llei de Seguretat Social
- 1967: LOE - Llei Orgànica de l'Estat
- 1968: Llei de convenis col·lectius
- 1969: Llei de Successió - El successor de Franco va ser J. Carlos I. 

8. Les relacions internacionals

- Relacions econòmiques amb Europa:

1962: Denegació a l'entrada a la CEE d'Espanya
1970: Firma d'un acord respecte als aranzels i les exportacions espanyoles a Europa. 

- Participació espanyola en el procés de descolonització: Independència del Marroc, de Guinea Equatorial i del Sàhara Occidental. 

9. Triomf de l'immobilisme: Tensions internes

- 1969: Escàndol del cas Matesa (maquinària tèxtil) - Corrupció del govern: es publica en els diaris i es desprestigia el règim. Conseqüències: Endurir la repressió i llei de la premsa, expulsió dels tecnòcrates del govern i recurs de l'estat d'excepció. 
- 1970: Consell de guerra de Burgos de sis membres d'ETA. Conseqüències: Enduriment de la repressió, no llei dels partits i llei de premsa més dura.

10. Els moviments socials d'oposició

- Els conflictes laborals:

• A les zones amb més industrialització  
• Politització de les reivindicacions laborals
• 1962: Vaga de miners a Astúries
• 1964: Es crea Comissions Obreres (CCOO)

- Els moviments estudiantils

• 1966: La caputxinada

- L'activitat veïnal

• Diversos moviments d'organitzacions veïnals que reclamen millores de les condicions de vida. 

- L'església Catòlica: 

• Democratització de l'església després del Concili Vaticà. 

- L'exèrcit:

• Creació del UMD (Unió Militar Democràtica) 

- Grups polítics anti-franquistes: PSUC, ERC, CDC, MSC (Catalunya) i PCE, PSOE,PMB, ETA (Espanya)

11. La repressió cultural a Catalunya

Moviments civils i campanyes reivindicatives en defensa de la catalanització. Algunes campanyes van ser:

- Volem bisbes catalans

- Català i escola:  Renovació pedagògica - Rosa Sensat

- Setze jutges

- Enciclopèdia catalana

- Fets del palau de la Música, 1960. 

12. La crisi política del règim

- Juny del 1973: Carrero Blanco nomenat president del govern

- 20 de desembre del 1973: ETA assassina a Carrero Blanco

- Es desencadena la lluita entre immobilistes = 18 de Julio

- Oberturistes = democratització del règim

- Gener 1974: Carlos Arias Navarro anomenat president del govern amb el programa "Esperito del 12 de ferebro". La malaltia fa que s'apropi l'immobilisme.

13. L'expansió dels moviments anti-franquistes.

Augment de la conflictivitat social i contestació social. 

- A Catalunya:

• 1971: L'assemblea de Catalunya (71-77) - Plataforma unitària anti-franquista (Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia) 

- A Espanya:

• 1971: Junta democràtica d'Espanya
• 1975: Plataforma de convergència democràtica
• 1976: Platajunta 

- Augment de la violència i enduriment del règim:

• 1974. Execució de Salvador Puig Antic
• 1975: Instauració d'un estat d'excepció permanent
• 1975: Execució de dos activistes d'ETA i tres del FRAP

14. La mort del dictador:

El 20 de novembre de 1975 mor Francisco Franco.