7.3 Treball d'ampliació: Tierra y Libertad

TIERRA Y LIBERTAD

1.         Elabora una breu fitxa tècnica on apareguin reflectits els següents aspectes (pots afegir-ne d’altres si ho consideres):

Títol original: El títol original és: Land and Freedom (Tierra y Libertad)

Any: Es va entrenar l’any 1995

Duració: Té una durada de 104 minuts: 1 hora i 44 minuts

Gènere:  Drama, històric

País: És una pel·lícula britànica: Gran Bretanya però també hi col·labora Espanya.

Idioma: Català, castellà i anglès

Director: Ken Loach (anglès)

Altres pel·lícules del mateix director: Bread and Roses (2000), The Navigators (2001), The Wind That Shakes the Barley (2006), Route Irish (2010), Jimmy's Hall (2014), etc.

Guió: Jim Allen

Música: Georges Fenton

Repartiment dels personatges principals:

Personatges principals:                                               Altres personatges:

- Ian Hart: David                                                          - Frédéric Pierrot: Bernard

- Rosana Pastor: Blanca                                             - Iciar Bollain: Maite

- Marc Martinez: Vidal                                                 - Tom Gilroy: Lawrence

2.         Elabora un resum de la pel·lícula

L'avi, David, que apareix jove en el transcurs de la pel·lícula, decideix anar a les trinxeres a Espanya, ja que pensa que allà serà més útil. Un cop arribat a Barcelona, s'uneix al POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i és enviat a les trinxeres, a l'Aragó.

Un dia, però, la milícia organitza una discussió entre els pobletans per tal que determinin el que serà del poble i de les seves terres. Durant aquesta escena, s’obre el debat de la col·lectivització.

Uns dies més tard, tornen a haver-hi unes votacions en la milícia:  la milícia ha de ser associada a les Brigades Internacionals si vol guardar el seu suport militar. Tots, excepte una persona, voten contra la unió de la milícia a les Brigades Internacionals.

Més endavant, David es fereix al braç intentant utilitzar un fusell i, malauradament, ha de ser hospitalitzat a Barcelona. És aquí on David decideix deixar la Milícia del POUM per incorporar-se a les Brigades Internacionals.

Mentre ell està hospitalitzat a Barcelona, rep la visita sorpresa de Blanca, una de les seves companyes de trinxera, però no triga a enfadar-se amb ell quan descobreix la seva decisió.

No obstant això, David ho rumia amb més calma i decideix tornar a les seves trinxeres, al POUM. Allà, la seva milícia continua lluitant i, un dia, es troba en dificultats enfront de les tropes feixistes. El seu cap de brigada demana llavors a les Brigades Internacionals l'ajuda que els ha estat promesa. Els soldats de les Brigades no arriben fins algunes hores després de la fi de la batalla.

És en aquest moment on els diferents membres de la milícia han de tornar les seves armes als soldats de les Brigades Internacionals, però un milicià es nega a obeir i Blanca va cap a ell per empènyer-lo a tornar el seu fusell.

Malauradament, el cap de la Brigada la dispara i cau morta.  La pel·lícula acaba amb l’enterrament.

3.         La pel·lícula reflecteix molt bé els fets del maig del 1937 i l’enfrontament que va suposar entre dues maneres d’entendre el procés revolucionari i la guerra en sí.

En un moment de la pel·lícula, quan el grup de milicians ocupen un poblet d’Aragó es produeix una discussió entre tots els habitants del poble sobre la conveniència o no de col·lectivitzar les terres. Explica els dos posicionaments i els punts de vista que defensen  cada un. Intenta posar-te en la situació del pagès del poble que es mostra reticent a la col·lectivització; què creus que hauries votat tu, argumenta la teva resposta.

El debat sobre les col·lectivitzacions de terres dura uns minuts. Podem observar dues posicions ben diferenciades:

Els que estan a favor de les col·lectivitzacions de les terres: són partidaris que les terres passin ens mans del poble. D’aquesta manera s’unificarien els recursos per tal que tothom tingués possibilitat de sobreviure. Els pagesos més pobres defensen que d’aquesta manera les terres serien més productives i que tothom té el dret de conrear les terres i alimentar-se d’elles, no només un grup de privilegiats. Algunes de les solucions que proposen és abolir la propietat privada i unir totes les terres per augmentar la producció.

En canvi els pagesos més rics defensen que les terres són seves, que han estat treballant molt intensament per elles i que no tothom és capaç de conrear-les. Aquests, òbviament, estan totalment en contra de les col·lectivitzacions.

El pagès del poble que es mostra reticent a la col·lectivització el que intenta, és que tots els membres del debat aportin les seves opinions, que tots puguin aportar el seu punt de vista.  De fet, com més opinions argumentades, més fàcilment serà prendre una decisió. Finalment, es decideix dur a terme la col·lectivització.

Personalment, en una situació d’estat crític (com és el cas de la Guerra Civil a Espanya) considero que no hi ha d’haver ningú amb més privilegis que els altres. Penso que tothom ha de tenir els recursos mínims per a sobreviure (aigua i menjar) i, per aquest mateix motiu, sóc partidària que les terres s’haurien de col·lectivitzar i, per tant, votaria a favor de les col·lectivitzacions.

4.         Més endavant, els components de la milícia protagonista de la pel·lícula,  es produeix una altra discussió sobre la necessitat d’unificar-se amb l’exèrcit Popular o no i realitzen una votació. Explica els arguments dels dos punts de vista, quins guanys o millores tindrien les milícies en integrar-se a l’exèrcit popular? Per què creuen que integrar-se a l’exèrcit popular seria destruir l’esperit de la revolució?

La milícia, arriba a una situació crítica:  el govern de València exposa que s’han acabat les milícies i, per tant, s’han d’unificar a l’exèrcit Popular per tal de continuar adquirint armes. És aquí on realitzen una votació.

Per una banda, tenim els que es volen unificar a l’exèrcit Popular per tal d’obtenir armes i, d’una manera o altra, continuar sent milicians. Hi ha un aclariment durant el debat i, és que, consideren que el Parit Comunista es va crear per a la revolució, per tant, aquest no reprimiria l’esperit revolucionari.

D’altra banda, els que estan en contra, afirmen que la creació d’un exèrcit nou, amb les seves disciplines, destruirà l’esperit revolucionari de la societat (que és el que esperen els estalinistes). Durant el debat, però, no se’ls veu preocupats pel fet que si decideixen no ajuntar-se amb l’exèrcit Popular, se’ls retindrien les armes, les quals, són totalment necessàries.

Consideren que la milícia és el “cor” de la lluita i, Stalin els hi té por perquè el que busca és signar contractes amb occident, i, per dur a terme això, s’ha de mostrar respectable i transmetre confiança. És per això que volen fer-li perdre la respectabilitat i, per això, són considerats una amenaça per Stalin.

Segons aquest debat, el fet d’unir-se a l’exèrcit Popular, proporciona l’obtenció d’armes i una ajuda externa que ajudaria a continuar lluitant en aquesta guerra.  Malauradament, però, creuen que unir-se a aquest exèrcit trencaria amb l’esperit revolucionari, ja que es destruirien les milícies (que eren les que havien estat lluitant fins llavors) i se substituirien pel Front Popular, per tal  que els anarquistes no tinguessin exèrcit propi. Tot això amb l’excusa que si no “es perdria la guerra”.

5.         Valora la pel·lícula, creus que t’ha servit per entendre la Guerra Civil? Què t’ha sorprès més? Raona la resposta.

Penso que és una molt bona pel·lícula pel fet que és molt propera a l’espectador i, per tant, la pel·lícula ens mostra situacions totalment normals a l’època i, sobretot, a la situació la qual fa referència (Guerra Civil Espanyola). Situacions com les votacions de les col·lectivitzacions de les terres o, fins i tot, la necessitat d’unificar-se amb l’exèrcit Popular.

Un altre aspecte important a destacar és la incertesa que pateixen els protagonistes i, sobretot, la por.

De fet, puc afirmar que la pel·lícula em va ajudar a entendre la Guerra Civil i, sobretot, quan l’he tornat a veure per realitzar aquest treball m’ha ajudat a refrescar moltes coses.
Un aspecte que realment em sorprèn molt és que, en aquesta pel·lícula, el director, Loach es mostra a favor del bàndol republicà. Però, no per això la caracteritzaria de manipuladora,  només pretén mostrar un punt de vista diferent del que fins ara moltes pel·lícules no han mostrat.